Francesc Vega Sala, president d'honor de la Societat Catalana d'Advocats de Família (SCAF) ha rebut aquest dilluns, 12 d’abril, la Creu de Sant Raimon de Penyafort de mans de la presidenta de la SCAF, Mercè Mira, i de la presidenta i el president emèrit del Consell de l'Advocacia Catalana, M. Eugènia Gay i Ignasi Puig Ventalló, respectivament. Aquest guardó, concedit pel Ministeri de Justícia, és un dels més grans reconeixements que concedeix el Ministeri i premia "els mèrits contrets en l'aplicació i l'estudi del Dret en totes les seves branques". Entre d'altres mèrits, Vega és considerat l'impulsor de la indemnització pel treball domèstic equivalent a la pensió, de l'article 1.438 del Codi Civil.

Segons Mercè Mira, presidenta de l'SCAF, "per a tots els advocats que ens dediquem a el Dret de Família Francesc Vega Sala és el nostre referent, tant a nivell professional com a docent, ja que sempre ha tingut obertes les portes del seu despatx per a qualsevol consulta, dubte, etc.., als companys als quals ha rebut, amb la generositat i humilitat que el caracteritzen. Ha estat molt generós amb el munt de deixebles que van aprendre d'ell. Encara que ell era el mestre, ens feia sentir com iguals als que començàvem. Va posar en valor el Dret de Família. Podríem dir que va inventar el dret de família i va ser un dels seus creadors. Ha estat un visionari ".

Per la seva banda, la presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana, M. Eugènia Gay, ha destacat que “aquest premi és un reconeixement a la brillant trajectòria vital i professional de Francesc Vega Sala, en la que destaquen les valuoses aportacions en l’estudi i desenvolupament del Dret de Família”.

Francesc Vega Sala va néixer el 1929. Va cursar la llicenciatura de Dret a la Universitat de Barcelona, la llicenciatura de Dret Canònic a la Universitat Pontifícia de Salamanca i la Diplomatura en Dret comparat per la Universitat Internacional de Ciències Comparades de Luxemburg. És Diplomat de l'Estudi Rotal del Tribunal de la Rota de la Nunciatura Apostòlica d'Espanya i Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona. Va ser secretari de l'Associació de Canonistes. Es va dedicar a l'estudi del Dret Comparat i es va relacionar amb personatges com el ministre d'Afers Exteriors de França. Als 39 anys va començar a exercir com a advocat de Família. Va participar a Puerto Rico en el Primer Congrés Mundial de Família. Va escriure el segon llibre que es va publicar a Espanya sobre el divorci. Va ser fundador i primer president de la Secció de Dret matrimonial del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, President de l'Associació Espanyola d'Advocats de Família (AEAFA) i fundador de la Societat Catalana d'Advocats de Família (SCAF), de la qual n’és President de Honor. Va ser membre de la Comissió del Ministeri de Justícia per a la revisió, en tema matrimonial, del Concordat amb la Santa Seu, Ex vocal de l'Observatori de Dret Privat (Secció Dret de Família) de la Generalitat de CataIunya i coautor, amb el magistrat Sr. Manubens, de les esmenes de Minoria Catalana al Projecte de Llei de Divorci. Va estar present, al costat d'altres advocats de Barcelona, en la redacció de la Llei 30/1981, de 7 de juliol, per la qual "es modifica la regulació del matrimoni en el Codi civil i es determina el procediment a seguir en les causes de nul·litat, separació i divorci". Ha format part de comissions de reforma i modernització del Dret de Família sota els auspicis de la Generalitat de Catalunya, i va ser l'impulsor de l'article 23 de la Llei 8/1993, de 30 de setembre, de modificació de la Compilació en matèria de relacions patrimonials entre els cònjuges; que establia per primera vegada una compensació econòmica en el cas de liquidació del règim econòmic de separació de béns. Va formar part del petit grup d'advocats especialitzats en Dret de Família que van estar amb l'advocat de Madrid Luis Zarraluqui, fundador de l'Associació Espanyola d'Advocats de Família (AEAFA) de l'any 1992 i que s'ha convertit en l'Associació més important a nivell mundial d'especialistes en aquesta matèria, que actualment té més de 2.000 socis de tot Espanya.

Segons una enquesta realitzada per la Societat Catalana d'Advocats de Família (SCAF) entre els seus 400 socis, advocats de família de Catalunya i Balears, 3 de cada 4 advocats ha notat un increment de visites al despatx per a consultes referents a divorcis, però no s'han acabat materialitzant en una demanda judicial. "Des de la SCAF ho atribuïm a la situació econòmica", comenta un dels responsables de l'organització.

L'enquesta, realitzada amb motiu del primer any de la pandèmia, per veure com ha afectat el treball dels advocats de família, llança algunes altres dades que preocupen als membres de la junta de la SCAF: un 70% dels enquestats creu que els judicis de família s'han alentit més de 3 mesos, que van ser els mesos que va durar el confinament total, i per tant també el tancament dels jutjats de família. Un 47% creu que aquests judicis s'han retardat entre 3 i 6 mesos i un 25% dels enquestats pensa que s'han posposat més de 6 mesos. "Creiem que és molt preocupant: cal tenir en compte que en aquests processos pot haver-hi menors afectats pel mig, maltractaments i, en general, malestar. Endarrerir tants mesos un procés d'aquest tipus és una cosa insostenible", asseguren des de la SCAF.

Finalment, entre altres dades que recull l'enquesta, més d'un 80% dels enquestats no ha fet ús de el Reial decret llei 16/2020, que preveia una regulació «ex novo» per a la resolució de qüestions relatives a les incidències en el normal desenvolupament del règim de custòdia i de visites de menors o les alteracions en les situacions econòmiques de les persones obligades al pagament de pensions alimentàries. Per a aquests casos es buscava donar una resposta ràpida i eficaç, però, només un 20% dels advocats de família catalans han fet ús d'aquest Reial decret. Un 40% de socis valoraven aquest Reial decret com a dolent o molt dolent, pel que fa al dret de família.

El passat divendres 19 de març els advocats Ramon Tamborero y Javier Lajara van participar en una sessió conjunta dels Divendres de la SCAF on van parlar de diferents aspectes del dret de família que segons Tamborero “solem discutir entre els advocats a les entrades dels jutjats, o amb un cafè, són detalls, petits temes però interessants”.

Entre els dos ponents van introduir una vintena de temes que solen crear controvèrsia, o que solen estar en “terreny de ningú”, o que moltes vegades no està clar com resoldre. Tamborero i Lajara van citar algunes sentències o acudir a la seva pròpia experiència per respondre a alguns casos, mentre que en d’altres van deixar oberts els temes, a la reflexió dels participants.

Tamborero va parlar de temes com l’eficàcia dels convenis de divorci davant de notari, la obligació o no de sotmetre’s a l’observació d’un psicòleg o pèrit triat per l’altra part, sobre la llei de mediació, els divorcis de persones que s’han casat a l’estranger, els comptes corrents comuns davant guardes compartides, les demandes de reducció de pensions, etc.

Javier Lajara també va introduir temàtiques molt concretes com de qui son els saldos dels comptes bancaris compartits, a qui pertany el vehicle familiar, com s’aplica els increments de l’IPC en les pensions, com s’aborden els períodes de vacances en guardes compartides o els efectes retroactius en els processos de modificació de pensió, entre d’altres.

El 25 i 26 de març va tenir lloc a la seu de Col·legi d'Advocats de Madrid, el I Congrés de la Infància i l'Adolescència amb les intervencions de més de 80 juristes i especialistes i l’assistència de més de 6.000 persones.

Al comitè d’honor del congrés hi eren presents el president d’honor de la SCAF, Francesc Vega Sala. Al comité científic hi era la presidenta de la SCAF, Mercè Mira Cortadellas, la sòcia de la SCAF i presidenta de AEAFA Mariló Lozano, la sòcia de la SCAF Mercè Pigem i Palmés i el soci de la SCAF Joaquim de Miquel Sagnier.

Com a ponents hi van intervenir la Mercè Pigem i Palmés amb una ponència sobre l'especialització judicial en infancia, família i incapacitats i raons a favor. Entre les seves paraules, en destaquem: “el transcurs del temps és una especialització però tots sabem que l'après pel transcurs del temps, s'aconsegueix pel procés de prova-error i en família no ens podem permetre que el ciutadà pateixi aquest aprenentatge”.

La sòcia i membre de la junta Mª Pilar Tintoré Garriga va parlar sobre l’audiència del menor vs. la seva avaluación per l’Equip tècnic, és compatible o convenient? Sobre les cambres Gessel va comentar “tot i que habitualment s'utilitzen en l'àmbit penal, podrien ser també útils en exploracions de família per als menors de 10 anys i també per a majors de 12 anys en què els nens presentessin alguna dificultat”.

La sòcia i presidenta de la AEAFA Mariló Lozano va parlar sobre la protecció dels NNA en els processos de ruptura de parella: efectes i mesures. Mediació.

El soci Joaquim de Miquel Sagnier va moderar la Taula de partits polítics

El Comitè organitzador del Congrés, juntament amb els comitès d'Honor i Científic, han fet públiques les seves recomanacions per protegir els menors en els processos de Família i garantir la igualtat d'accés a la justícia en tot el territori nacional (es poden trobar les conclusions en aquest link: https://bit.ly/3wc4k3k)