Benvolgudes i benvolguts,

Atesa la seva importància us facilitem els nous acords assolits pels jutges dels Jutjtats de Família de Barcelona, pel que fa a criteris a seguir pels lletrats quan se sol·liciti l'exploració judicial de les nenes, nens i adolescents (NNiA).

Acords unificació criteris Jutjtats de Barcelona relatius a l'exploració judicial de NNiA (PDF)  

La Societat Catalana d'Advocats de Família (SCAF) creu que l'avantprojecte de Llei d'Eficàcia Processal de Servei Públic de Justícia, pendent de la seva aprovació al Consell de Ministres després del tràmit d'al·legacions públiques del passat 11 de febrer, allunya la justícia dels ciutadans i retorna a èpoques passades els processos judicials.

En general, observen que "el procés civil, que va ser absolutament innovador amb la Llei 1/2000, de 7 de gener, perquè va suposar la proximitat dels Tribunals als ciutadans implantant els principis d'oralitat, immediatesa i contradicció a l'establir que les vistes sempre serien presencials, torna, 21 anys després, a la burocràcia documental, a l'allunyament dels ciutadans dels Tribunals".

Opinen que aquest nou avantprojecte fomenta l'exclusió de la celebració de vistes presencials i la pèrdua de la contradicció i immediatesa en la forma de proposar la prova, entre d'altres novetats. "Enviem als jutges als seus despatxos i a la ciutadania a casa a esperar la resolució del tribunal perquè encara li resulti al ciutadà més incomprensible què ha passat amb el seu assumpte i com ha arribat el Tribunal a la conclusió que, un determinat dia, el seu advocat haurà d'explicar interpretant el contingut d'aquesta resolució ja que el ciutadà no posarà, tan sols, rostre al magistrat que ha decidit sobre un àmbit de la seva vida ".

A més, i de manera molt especial, els responsables de l’SCAF es mostren preocupats pel marge desdibuixat de protecció de la confidencialitat i secret professional que obliga per llei a l'advocacia (LOPJ, Codi Penal i Estatut de l'Advocacia) i als mediadors, per exemple, amb relació a algunes excepcions que preveu l'avantprojecte.

L'SCAF considera que si no es garanteix i protegeix sense fissures i sense excepcions, la confidencialitat en els "Mètodes Adequats de Resolució de Controvèrsies" (MASC) que preveu l'Avantprojecte, es corre el risc que s'acabin convertint en mers tràmits, i per tant, que siguin inútils.

Barcelona, 16 de febrer de 2021

La Societat Catalana d'Advocats de Família (SCAF), juntament amb altres associacions especialitzades en dret de família i sostracció internacional, estan observant disfuncions en els procediments de restitució internacional de menors, que vulnerarien els drets de defensa de ciutadans que reclamen el retorn de fills traslladats il·lícitament a Espanya. En atenció a aquestes disfuncions, aquestes associacions han iniciat un estudi que traslladaran en els pròxims mesos al Ministeri de Justícia Espanyol.

Es considera sostracció internacional de menors quan un progenitor es trasllada o reté il·lícitament els fills en un altre país diferent al de la residència habitual dels menors, sense el consentiment ni autorització de l'altre progenitor i, sense autorització judicial, vulnerant d'aquesta manera el dret de custòdia o de visites de l'altre progenitor.

Dins de l'àmbit europeu, cada estat té una autoritat central, encarregada de coordinar els processos de restitució internacional. A Espanya, hi ha traves que fan que aquests processos s'allarguin durant mesos, fins al punt que pot arribar a causar l'arxiu.

Una de les dificultats més habituals es troba en el desbordament de l'autoritat central i en algunes pràctiques disfuncionals com la negació a assumir la defensa quan han passat ja molts mesos des de la petició amb el risc que el progenitor que denuncia vegi perdut el dret ja que compta només amb un any per a la petició judicial. O també, de vegades, el fet de no posar-se en contacte amb el progenitor denunciant per preparar la vista de restitució; o de no contrastar amb el denunciant les proves al·legades pel sostractor.

La sostracció de menors és un fet que va en augment any rere any, a causa de l'existència cada vegada més gran de parelles de diferents nacionalitats i a l'augment de la mobilitat familiar. Segons fonts del Ministeri de Justícia Espanyola, hi ha uns 200 casos anuals a Espanya.

Barcelona, 20 de gener del 2021

Els divendres de l’SCAF de 2021 han arrencat de manera online amb una ponència sobre els pactes en previsió de ruptura matrimonial i de parella del Dr. Albert Lamarca, professor titular de dret civil a la Universitat Pompeu Fabra i President de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat. Hi han assistit uns 90 socis de l’SCAF.

Els pactes en previsió de ruptura són uns acords que regulen de forma preventiva els efectes personals i patrimonials que puguin esdevenir de la eventual ruptura, dissolució o extinció de la relació matrimonial o de parella estable.

Lamarca, que va participar activament en els treballs prelegislatius dels diferents llibres del Codi Civil de Catalunya, ha dedicat la seva ponència a fer balanç dels 10 anys de l’entrada en vigor del Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya, que regula aquests pactes. Ell, que va ser ponent en unes Jornades de l’SCAF el 2010 i el 2013 ha reconegut que un cop han passat deu anys se’n pot fer un balanç positiu, i en concret ha posat en valor la bona tasca dels advocats de família, que ha permès invertir la tendència generalitzada de litigi davant d’un divorci i ara, “el 85% dels divorcis arriben als jutjats ja pactats, resolts i tancats” la qual cosa “posa en valor la bona feina dels advocats de família”.

Tot i que és molt elevada la taxa de divorci a Catalunya (hi ha un 60% de divorcis anuals en relació als matrimonis) no hi ha gaire sentències de pactes en previsió de divorci i de separació, només una cinquantena i això es deu entre altres coses a que s’atorguen pocs capítols matrimonials a Catalunya, uns 600 anuals, que ve a ser un 2% dels matrimonis.

Lamarca ha parlat dels requisits dels pactes en previsió de ruptura, com son l'escriptura pública, la reciprocitat o la claredat i també d’algunes condicions que trenquen aquests pactes vinculants, com són la violència domèstica. També ha enumerat què es pot pactar i què no en relació als béns, als fills comuns, a l’habitatge familiar.

Finalment, abans del torn de preguntes, Lamarca ha parlat dels pactes de separació fora de conveni, dels quals si que hi ha més jurisprudència, i ha parlat dels diferents requisits d’aquests pactes, que a Catalunya, igual que els pactes en previsió de ruptura, son també vinculants.

Barcelona, 15 de gener del 2021