Els fills menors i la vacuna del COVID

Fins ara, la vacuna del COVID ha estat objecte de discussió en els adults però en uns mesos ens trobarem amb la discussió relativa a la vacunació dels menors ja que, en breu, aquest sector de població entrarà en el grup de tractament.

El primer supòsit podem trobar-nos és que, quan es puguin vacunar als fills menors, que ambdós progenitors decideixin no vacunar-los.

L'art. 9.6 de la Llei d'Autonomia de el Pacient estableix que en els casos en què el consentiment hagi d'atorgar-el representant, la decisió s'ha d'adoptar atenent sempre a el major benefici per a la vida o salut del pacient, en aquest cas el menor, i aquelles decisions que siguin contràries a aquests interessos s'han de posar directament en coneixement de l'autoritat judicial o del Ministeri Fiscal, perquè adopti la resolució corresponent, llevat que, per raons d'urgència, no fos possible demanar l'autorització judicial.

De forma que com fos que la vacunació al nostre sistema sanitari és recomanable i no obligatòria, i només en cas de que la manca de vacunació del menor impliqui un risc a la seva salut o a la d’altres persones, es podrà instar per l’administració pública un procediment contra els progenitors per administrar la vaccina (en aquest sentit es va pronunciar la Interlocutòria del JCA 5 de Granada, de 24 de desembre de 2010 com conseqüència d'un brot de xarampió a Albaicín que va afectar a 300 persones).

Per altre part, alguns centres educatius exigeixen, perquè els menors puguin matricular-se, que s'acrediti haver complert amb el calendari de vacunacions de la comunitat, de manera que, si no s'aporta, la conseqüència immediata serà la inadmissió en el centre corresponent, però no la imposició de l'obligació de vacunar.

De forma que si s’integrés aquesta vacuna al calendari de vacunació dels infants, podria ser un requisit d’admissió als centres educatius.

Vacuna Covid nens

Una manifestació d’aquesta situació la podem trobar a la STSJCat. 291/2000, Sec. 5ª de la Sala del Contenciós, de 28 de març, on es va considerar conforme a dret la negativa a la matriculació d’un infant a la escola bressol de la UAB on el seu reglament exigia la vacunació per entrar al centre (en el mateix sentit la SJCA nº 16 de Barcelona de 28 de des.de 2018 en relació a una escola bressol d’un ajuntament), i l’argument és que no estem davant d'una vulneració de el dret a l'educació sinó davant l'incompliment d'unes obligacions que tenen com a finalitat la prevenció de malalties, i que es tradueixen en la pràctica en l'exigència d'acreditar les vacunacions sistemàtiques que li corresponen per la seva edat que responen a la idea de obtenir una immunitat de grup.

El segon supòsit és que la vacunació sigui causa de conflicte parental, de manera que serà necessària la intervenció judicial per decidir, en aplicació de l'art. 236.13 del CCCat, en tractar-se d’un desacord dels progenitors en l'exercici de la potestat parental.

En aquest cas serà el jutge qui valori i decideixi què és el més convenient per a l'interès de el menor tot atribuint la facultat de decidir a un dels dos progenitors.

La tendència judicial a aquests casos és considerar que si bé és cert que al nostre sistema les vacunes es voluntari, s’interpreta que, com a norma general, quan s'introdueix la necessitat sanitària d’una vacuna, o s’introdueix aquesta en el calendari oficial és perquè la comunitat mèdica ha valorat l'existència d'un problema de salut pública que exigeix adoptar mesures de protecció, entenent que la vacunació és un dret sanitari bàsic i, encara que com tot acte mèdic té un risc, compleix una important i doble funció, la primera de prevenció general, en la mesura que és el mètode més eficaç per controlar el brot de malalties o epidèmies entre la població i fins i tot la seva erradicació, i també de prevenció especial, en tant que són més grans les seves beneficis -protecció de patir greus i perilloses malalties- que els riscos, donada la baixa probabilitat d'efectes adversos i el fet que, de contraure la malaltia, la conseqüència és molt greu i fins i tot pot ser letal (Interlocutòries AP Barcelona, Sec.18ª, 17/2019, de 15 de gen. i Sec. 12ª, 433/2018, de 17 oct.).

En aquest casos l'acreditació al tribunal de la necessitat de la vacuna pot realitzar-se fàcilment amb l'aportació a la reclamació judicial d'un informe mèdic que així ho aconselli (Interlocutòria AP Lleida, Sec.2ª, 72/2019, de 21 de març).


José Antonio García González
Advocat de l’ICAB
Membre de la Junta de la SCAF