La inscripció de les sentències estrangeres de divorci en el Registre Civil

El 30 d’abril proppassat va entrar en vigor, després d’ajornaments successius, la Llei 20/2011, del Registre Civil (LRC-2011). El canvi estructural i organitzatiu que comporta pot fer passar per alt un aspecte que ens interessa molt a tots els que tractem aspectes internacionals del dret de família: la inscripció registral de les sentències estrangeres que declaren el divorci, la separació o la nul·litat matrimonial. La LRC-2011 ha acabat de dissenyar el sistema legal d’inscripció, que trenca esquemes antics, vigents encara en la ment de molts operadors jurídics que no s’han posat al dia.

El Reglament CE/2201/2003, aplicable en aquesta matèria des de l’ 1 de març de 2005, preveu en el seu article 21 la inscripció directa al RC de les sentències fermes dels Estats Membres de la Unió Europea (excepte Dinamarca) que declaren el divorci, la separació o la nul·litat matrimonial. L’Encarregat, prèvia qualificació i si no troba obstacle ex tabulis o segons el propi Reglament, practica la inscripció. Aquest reglament serà substituït, l’1 d’agost de 2022, pel Reglament 2019/111, que res no canvia en aquest aspecte concret (article 30.2) i desenvolupa adequadament en els articles 64 a 68 l’article 46 del reglament substituït (aplicable a les separacions i divorcis estrangers notarials, administratius, etc.).

Els articles 11 i 12 de la Llei de Jurisdicció Voluntària (LJV), que estan en vigor des del 23 de juliol de 2015, permeten la inscripció al RC per l’Encarregat, en termes equivalents, de les resolucions de qualsevol país dictades en jurisdicció voluntària. Les causes de denegació, a més de les ex tabulis, estan enumerades en l’article 12 LJV. Això implica que els divorcis i separacions de mutu acord, que són materialment jurisdicció voluntària (article 1.2 LJV) també poden ser inscrits sense exequàtur. La disposició addicional tercera preveu els documents públics estrangers.

Ara, amb la nova RRC-2011, ja no queda limitada als mutus acords la inscripció sense exequàtur de les resolucions alienes a la UE. També els casos contenciosos de qualsevol país poden ser inscrits sense exequàtur. L’article 96 ho preveu i en regula les causes de denegació.

Per a completar el panorama, hem d’afegir que la nova LRC (article 9), com la derogada (article 15) preveu la inscripció al RC espanyol quan els fets i actes afectin espanyols, malgrat s’hagin produït a l’estranger, o encara que afecten estrangers, si s’han produït a Espanya. Això vol dir que, si el matrimoni (qualsevol que sigui la nacionalitat dels contraents) s’ha celebrat a l’estranger, per inscriure la separació, divorci o nul·litat declarats a Espanya, l’ofici del jutjat al RC ha d’incloure testimoni dels documents acreditatius del matrimoni aportats amb la demanda, ja que la inscripció del matrimoni és el suport per inscriure la resolució d’estat civil. Si un dels contraents era espanyol, el matrimoni ja hauria de constar al RC Central.

Mutatis mutandis, el mateix és vàlid per a les privacions de la potestat parental o del seu exercici (article 71 LRC-2011) i altres fets i actes inscribibles.

 

Joaquim Bayo Delgado
Advocat. Ex Magistrat. Soci de la SCAF