Accés usuaris
Piulades

Les parelles estables

Seria recomanable que les persones, abans d’iniciar la convivència, tinguessin informació sobre els efectes de la unió i les conseqüències que se’n deriven, la qual preferentment podran obtenir-la a través dels Advocats especialitzats en família.

Creiem que la regulació legal ha tingut poca influència en l’adopció de decisions sobre constitució legal de parelles estables, doncs aquesta no es limita a la definició de la seva consideració legal, sinó que pot tenir importants conseqüències en el moment de la seva extinció, ja sigui per ruptura, o pel traspàs dels seus integrants, tan en l’àmbit administratiu com en el dret hereditari, especialment en els supòsits de successió intestada.

L’abundant i complexa litúrgia tradicional prematrimonial i matrimonial, en els àmbits socials, religiosos i jurídics, està sent substituïda progressivament per una situació de fet que eludeix tot el cerimonial, però que evidentment ens porta a la contemplació d’una nova realitat.

El legislador català és va veure compel·lit a promoure una primera regulació d’aquesta nova forma convivencial, amb la promulgació de la Llei 10/1998, d’Unions Estables de Parella, i la posterior incorporació al Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya.

En la definició legal de la parella estable es contemplen tres supòsits de concurrència, qualsevol dels quals ja és suficient per la consideració de que dos persones que conviuen en una comunitat de vida anàloga a la matrimonial la constitueixen. Dos d’ells - si durant la convivència tenen un fill comú i/o si formalitzen la relació en escriptura pública – requereixen com a mínim un acte d’exteriorització d’una voluntat positiva, però el tercer – si la convivència dura més de dos anys ininterromputs – ni tan se vol això.

En tot cas, el supòsit inicial - convivència en comunitat anàloga a la matrimonial - contra altres formes de convivència, inclús regulades per llei, ja requereix una prova ferma, o l’establiment d’una presumpció judicial que complica la definició.

En el tercer supòsit - la convivència ininterrompuda durant dos anys - sense externalització de signes de manifestació de voluntat, o inclús amb la manifestació negativa de la voluntat de constituir parella estable, xoca frontalment amb l’emissió del consentiment exprés per contreure matrimoni.

Tot això porta en alguns casos a una controvèrsia sobre qui ha constituït o no una parella estable, el seu reconeixement o negació, que podria o caldria evitar.

 

Joaquim Betriu Monclús
Vicepresident 1r de la SCAF

 

La SCAF celebra la mesura protectora de NNiA acordada pels jutjats de Família de Barcelona

La Societat Catalana d'Advocats de Família (SCAF) celebra el recent acord al què han arribat els magistrats dels vuit jutjats de primera instància de Família del partit judicial de Barcelona en relació a l'exploració de Nens, Nenes i Adolescents (NNiA). Aquest acord pretén unificar els criteris en els diferents jutjats, i en concret es comprometen a que "Els NNiA no seran explorats judicialment el dia de la vista o judici assenyalat, llevat que així s'hagi acordat expressament per l'òrgan judicial".

Els jutges que signen l'acord són els responsables dels jutjats de primera instància núm 14 (Xavier Abel Lluch), el nº 15 (Teresa Fernández de Córdoba), el 16 (Cristina Blanco Finez) el 17 (Elena Camps Martín), el 18 (Regina Selva Santoyo), el 19 (Montserrat Carceller Valls), el 45 (Ernesto Pascual Franquesa) i el 51 (Eva Atares García).

Nens jugant

A més d'acordar que els NNiA no siguin explorats judicialment el dia de la vista, els jutges han acordat que les parts puguin sol·licitar del mateix jutjat la seva exploració judicial a través dels tràmits i escrits previstos en el procediment, on es resoldrà de forma expressa sobre aquesta petició.

M. Pilar Tintoré, membre de la Junta de l'SCAF, considera que "És beneficiós per a tots l'acord adoptat. És perjudicial per als NNiA acudir als jutjats el mateix dia del judici, just en un moment de conflicte entre els seus progenitors. És perjudicial tant per als fills com per als pares."

A més, Tintoré celebra aquest acord perquè "contribueix a l'acompliment d'un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2030 de Nacions Unides, on s'advoca per una justícia amigable per tots els nens, nenes i adolescents". "D'ara endavant -apunta Tintoré-, en aquells procediments on un NNiA estigui implicat, s'hauria de prendre mesures sempre pensant en el seu interès, i en el cas de les audiències judicials, valorar els seus horaris escolars i d'activitats per evitar la seva absentisme escolar”

 

Acords unificació de criteris Jutjats de Família de Barcelona. Exploració NNiA 2021

Benvolgudes i benvolguts,

Atesa la seva importància us facilitem els nous acords assolits pels jutges dels Jutjtats de Família de Barcelona, pel que fa a criteris a seguir pels lletrats quan se sol·liciti l'exploració judicial de les nenes, nens i adolescents (NNiA).

Acords unificació criteris Jutjtats de Barcelona relatius a l'exploració judicial de NNiA (PDF) pdf_icon 

 Acords unificació criteris Jutjats BCN Exploració judicial de NNiA

 

L'SCAF creu que el nou Projecte de Llei de reforma judicial allunya la justícia dels ciutadans

La Societat Catalana d'Advocats de Família (SCAF) creu que l'avantprojecte de Llei d'Eficàcia Processal de Servei Públic de Justícia, pendent de la seva aprovació al Consell de Ministres després del tràmit d'al·legacions públiques del passat 11 de febrer, allunya la justícia dels ciutadans i retorna a èpoques passades els processos judicials.

En general, observen que "el procés civil, que va ser absolutament innovador amb la Llei 1/2000, de 7 de gener, perquè va suposar la proximitat dels Tribunals als ciutadans implantant els principis d'oralitat, immediatesa i contradicció a l'establir que les vistes sempre serien presencials, torna, 21 anys després, a la burocràcia documental, a l'allunyament dels ciutadans dels Tribunals".

Opinen que aquest nou avantprojecte fomenta l'exclusió de la celebració de vistes presencials i la pèrdua de la contradicció i immediatesa en la forma de proposar la prova, entre d'altres novetats. "Enviem als jutges als seus despatxos i a la ciutadania a casa a esperar la resolució del tribunal perquè encara li resulti al ciutadà més incomprensible què ha passat amb el seu assumpte i com ha arribat el Tribunal a la conclusió que, un determinat dia, el seu advocat haurà d'explicar interpretant el contingut d'aquesta resolució ja que el ciutadà no posarà, tan sols, rostre al magistrat que ha decidit sobre un àmbit de la seva vida ".

A més, i de manera molt especial, els responsables de l’SCAF es mostren preocupats pel marge desdibuixat de protecció de la confidencialitat i secret professional que obliga per llei a l'advocacia (LOPJ, Codi Penal i Estatut de l'Advocacia) i als mediadors, per exemple, amb relació a algunes excepcions que preveu l'avantprojecte.

L'SCAF considera que si no es garanteix i protegeix sense fissures i sense excepcions, la confidencialitat en els "Mètodes Adequats de Resolució de Controvèrsies" (MASC) que preveu l'Avantprojecte, es corre el risc que s'acabin convertint en mers tràmits, i per tant, que siguin inútils.

Barcelona, 16 de febrer de 2021

 

Els advocats de família observen greus disfuncions en els processos de restitució internacional de menors

La Societat Catalana d'Advocats de Família (SCAF), juntament amb altres associacions especialitzades en dret de família i sostracció internacional, estan observant disfuncions en els procediments de restitució internacional de menors, que vulnerarien els drets de defensa de ciutadans que reclamen el retorn de fills traslladats il·lícitament a Espanya. En atenció a aquestes disfuncions, aquestes associacions han iniciat un estudi que traslladaran en els pròxims mesos al Ministeri de Justícia Espanyol.

Es considera sostracció internacional de menors quan un progenitor es trasllada o reté il·lícitament els fills en un altre país diferent al de la residència habitual dels menors, sense el consentiment ni autorització de l'altre progenitor i, sense autorització judicial, vulnerant d'aquesta manera el dret de custòdia o de visites de l'altre progenitor.

Sostracció internacional

Dins de l'àmbit europeu, cada estat té una autoritat central, encarregada de coordinar els processos de restitució internacional. A Espanya, hi ha traves que fan que aquests processos s'allarguin durant mesos, fins al punt que pot arribar a causar l'arxiu.

Una de les dificultats més habituals es troba en el desbordament de l'autoritat central i en algunes pràctiques disfuncionals com la negació a assumir la defensa quan han passat ja molts mesos des de la petició amb el risc que el progenitor que denuncia vegi perdut el dret ja que compta només amb un any per a la petició judicial. O també, de vegades, el fet de no posar-se en contacte amb el progenitor denunciant per preparar la vista de restitució; o de no contrastar amb el denunciant les proves al·legades pel sostractor.

La sostracció de menors és un fet que va en augment any rere any, a causa de l'existència cada vegada més gran de parelles de diferents nacionalitats i a l'augment de la mobilitat familiar. Segons fonts del Ministeri de Justícia Espanyola, hi ha uns 200 casos anuals a Espanya.

Barcelona, 20 de gener del 2021