Ens han anat arribant a la SCAF diferents escrits de socis i sòcies amb els seus records d'en Paco Vega Sala. 

Aquest apartat s'anirà actualitzant a mesura que ens vagin arribant més testimonis. Ens els podeu fer arribar al mail habitual. 


_____


Ha mort Francesc Vega Sala.

Paco, quin buit ens deixaràs.

Després d'una llarga vida professional dedicada al dret de família, has deixat empremta.

Estimat per tots els que et vam conèixer. Reconegut per tothom. Respectat en tots els àmbits.

Has estat una figura clau en el desenvolupament d'una disciplina del dret, a la qual has contribuït a donar-hi vol.

Les teves aportacions a l'associacionisme professional han estat decisives per a la visibilitat, la rellevància i el reconeixement.

La teva saviesa, modèstia, bondat, esperit col·laborador i integrador han estat una lliçó per a tothom.

Quina sort la nostra d'haver-te tingut, i gaudit de la teva presència, als 20 anys de la Societat Catalana d'Advocats de Família!

Joaquim Betriu Monclús, cofundador de la SCAF.


------


Recordo una de les Jornades de la SCAF a Barcelona, on ell era ponent i la companya que el presentava es disculpava que, malgrat el munt de títols, treballs i experiència professional del ponent, ell no havia volgut que s'esmentessin i volia que se'l presentés simple i únicament com ADVOCAT. Ell, veient com li costava a ella estar-se de poder nomenar tots els seus títols i treballs, se li va dirigir i amb un somriure sorneguer i ple de complicitat, li va dir: ET SEMBLA POC?

Aquesta manera de fer, ens assenyalava tots plegats un camí a seguir, una manera de dir i de fer que sempre dignificava la nostra tasca. Ho trobarem molt a faltar. DESCANS EN PAU.

Magalí Malagelada i Camps


------


Recordo en Francesc sempre amb un somriure, sempre pensant, sempre avançant i sempre ajudant qualsevol company que ho necessités. Era un gran jurista, un gran mentor, un gran Mestre però, sobretot, una ENORME I GRAN persona.

Tot i ser un gran del dret de família (per mi el més gran), la seva humilitat era una altra de les seves qualitats. Tan humil era que, fa alguns anys (no recordo quants...) vam col·laborar en un recurs de cassació i li vaig dir: "Paco, signa tu perquè un recurs de cassació signat per Francesc Vega Sala no és el mateix que signat per mi" . La seva resposta va ser: "ho signarem tots dos perquè una cassació signada per Francesc Vega i Carmen Varela serà estimada segur". Així era Paco: humil i generós.

La meva darrera conversa va ser al maig d'aquest any quan em va trucar expressament per felicitar-me per un curs que havia organitzat dient-me el més bonic que algú tan gran com ell podria dir-me: "Segueix així Carmen, segueix apostant pel dret de família i organitzant coses" .

Podria comptar mil i una anècdotes, com suposo que molts de nosaltres, i ompliria, segur, moltíssimes fulles, però crec que el resum de tot seria que Francesc Vega Sala ha estat un gran advocat, un gran mentor, un gran amic i un gran ésser humà que deixarà un gran buit en tots els que el vam conèixer.

Carmen Varela Álvarez


------


Quedarà per sempre el teu exemple de curiositat intel·lectual, amabilitat, vitalitat i entusiasme pel dret de família. Un plaer haver compartit una petita part del teu camí.

Dolors Toldrà, Neus Cortada, Dora Padial Professores titulars de Dret Civil Facultat de Dret i Economia (Universitat de Lleida)


------


El més sentit condol per la mort del president d'honor de la SCAF Excm. Sr. Vega Sala, un gran referent del món jurídic, descansi en pau.

Eduard Montiu de Nuix


------


El meu sentit condol per la mort de FRANCESC VEGA SALA.

El vaig conèixer a la Universitat de Barcelona, amb motiu del primer màster en dret de família que es va impartir i on ell era un dels professors durant l'any 1998.

Sempre em va agradar la seva gran vocació pel dret de família i la seva humilitat a l'hora de tractar els alumnes i els companys que contrastava amb la grandesa i saviesa que duia dins.

VEGA SALA ha estat el millor company que he tingut en aquesta professió. Ell sempre et responia quan li trucaves per preguntar-li alguna cosa. Fins i tot el seu últim moment va ser així.

Sempre ho he percebut com una persona propera, amb qui podies confiar i aquest gran professional per a qui el dret de família era de les coses més importants a la seva vida.

Les trobades al seu despatx de Barcelona compartint un esmorzar i escoltant el seu parer en relació amb un fet controvertit que et creava dubtes; de vegades, fins i tot, amb una resposta rígida que et feia entendre els teus límits sense que et molestessis.

Com li vaig dir moltes vegades, mai no tindré paraules d'agraïment suficient per haver-lo conegut, tenir-lo com a professor i, especialment, com un gran amic a la professió.

Isabel Ferrer Muñoz


------


Agraeixo la comunicació de la pèrdua del company Francesc Vega Sala, voldria deixar unes paraules de reconeixement per la seva gran qualitat professional i humana, va ser professor meu a l'EPJ, ja fa molts anys, però ho he recordat sempre amb molt d'afecte tant pels seus coneixements com pels savis comentaris i consells pràctics, sempre ens va infondre un plantejament constructiu des del respecte.

DPT.

Eva Mas Lorente


------


En memòria de Francesc Vega Sala

Un gran buit ens queda a tots al cor.

Francesc va ser un far i guia a la nostra professió.

Amic dels seus amics i company altruista i generós,

va ser un exemple a imitar per tots els seus seguidors,

entre els quals sens dubte m'hi incloc jo.

Glòria Puig Torrent


------


Se n'ha anat un gran amic, grandíssim professional i millor persona. Sempre et tindré al meu record.

Descansa en pau, estimat Paco.

Ana María López Herráiz


------


I per què no?

(En record de Francesc (Paco) Vega Sala).

Els advocats i advocades de la família, i amb especial dolor els que exercim a Catalunya, plorem la pèrdua del nostre mestre, una de les ments jurídiques més preclares d'aquest país, Francesc (Paco) Vega Sala.

Prova del respecte i admiració que la professió jurídica té a Paco Vega és aquesta recopilació a què m'uneixo.

No pretenc en aquest escrit glossar els mèrits que com a jurista tenia en Paco (com em costa utilitzar el verb en passat!). Segur que els meus companys en aquesta recopilació ho faran de manera més brillant i el que ho podria fer jo.

Jo vull verbalitzar l'emoció que el Paco em generava sempre que parlàvem i que fins ahir, sorprenentment, no havia aconseguit racionalitzar.

Veureu, jo vaig conèixer personalment Paco i vaig començar a conversar amb ell en allò que es qualificaria com la seva ancianitat. Ell anava camí dels noranta anys i encara que efectivament, la meva admiració jurídica era el motor de les nostres converses ja que em va permetre aprendre molt amb ell, la veritat és que, després, en la meva reflexió personal de les nostres trobades sempre tenia una emoció d'acció, d´estimulació, d´entusiasme.

Fins ahir, per una circumstància personal que no ve al cas, no vaig comprendre d'on venia aquest entusiasme per fer coses que em quedava cada cop que parlava amb en Paco.

Ahir ho vaig comprendre i el motiu és que per a Paco res no era impossible. En Paco mai no es va sentir limitat per l'edat, pel cos, pel calendari…. Paco, sempre va viure molt actiu el nen inquiet i curiós, que li ho preguntava tot, li ho qüestionava tot i que mai no va deixar d'intentar canviar la realitat.

Si teniu algun dubte, us convido que busqueu qualsevol fotografia de Paco i us fixeu en la seva mirada, als seus ulls…. veureu, si us fixeu amb deteniment, la brillantor de la inquietud, de les ganes de fer que tenen els nens que senten que tot són oportunitats.

I ahir tot el que jo sentia va encaixar. Em vaig adonar que Paco va cofundar l'AEAFA amb seixanta-quatre anys i l'SCAF amb setanta-quatre! Es va posar al capdavant de la SCAF com a president, amb vuitanta-un anys i allà va estar fins als vuitanta-quatre anys.

Paco, amb una edat en què el comú dels mortals sent que tot el que havia de fer ja ho ha fet, va aconseguir que la SCAF es convertís en un referent de dret foral català a Espanya, sent estimada i respectada per tots els operadors jurídics del dret de la família.

Per a Paco tot estava per fer, per descobrir.

A les nostres reunions personals i amb els meus companys de Junta, Paco (que mai imposava res), ens preguntava sobre possibilitats sabedor que al cervell humà no hi ha res que li agradi més que respondre preguntes i quan algun (o tots) li dèiem que no era possible, sempre preguntava per què no?

Que sols ens has deixat estimat Paco! Qui ens motivarà a les nostres reunions de Junta amb preguntes estimulants? Qui ens convidarà a trencar barreres mentals i creure que tot es pot fer? Qui ens preguntarà per què no?

Recordo que en la nostra darrera conversa em vas preguntar què és la SCAF? I jo, buscant la resposta institucional, et vaig contestar. Em vas dir que la SCAF “serà el que vosaltres, tots vosaltres, vulgueu que sigui”.

En honor al teu llegat professional ia la teva alegria de viure tots els que formem la SCAF farem el possible perquè la nostra Societat sigui allò que tots volem que sigui: un referent d'estudi i avantguarda del dret de la família.

Descansa en pau, estimat mestre.

Sònia Álvarez Gómez

Advocada i vocal de la Junta Directiva de la SCAF


------


UNA PREGÀRIA PER ELL

Descansi en Pau

Mª Rosa PAÍNO LAFONT


------


Una abraçada a tothom ia la família. Que descansi en pau.

Vanessa Fraile Ortega


------


Em sap greu. Que la terra sigui lleu.

Una abraçada,

Núria Sabat i Achón