Tot i que l'article 10 de la Llei de Tècniques de Reproducció Assistida reputa nul i contrari a l'ordre públic el contracte l'objecte del qual és la maternitat subrogada, malgrat tot els fills de pare espanyol que aporta el material genètic a una mare gestant a l'empara d'una altra legislació estrangera, tenen accés a inscripció en el Registre Civil Espanyol, com a espanyols, adquirint la filiació i la seva nacionalitat. És requisit indispensable que aportin la sentència estrangera que acorda la filiació a favor de al menys un progenitor espanyol, emesa pel jutge competent de país sota la legislació de la qual van contractar, garantista respecte a l'interès del menor, els drets de la gestant i el vincle biològic. La sentència ha d'obtenir l’exequàtur. També poden valer-se d’una resolució dictada en procés similar a jurisdicció voluntària, que haurà de ser reconeguda mitjançant el tràmit previ, que determina la Llei de Cooperació Jurídica Internacional.

Sent aquesta la norma aplicable (Resolució de 2010 DGRN) centenars de famílies espanyoles, a través d'agències que intervenen amb clar ànim de lucre, han vingut a celebrar contractes de maternitat subrogada a Ucraïna, en ser el país amb costos més baixos. El preu mitjà és de 50.000 euros, dels quals la mare que dóna a llum rep uns 15.000 €. Aquesta informació és púbica i es pot consultar en nombrosos anuncis a la xarxa.

El cert és que els pares biològics comitents van començar a sol·licitar la inscripció dels seus fills davant el Consolat a Kíev, per via de reconeixement, complint els requisits exigits a l'efecte per la llei de Registre Civil, és a dir consentiment de la mare gestant i prova irrefutable d'ADN. A Ucraïna, en tot el procés de la gestació per substitució només es dóna intervenció notarial, sense que estigui involucrada la judicatura. I el Consolat de Kíev anava inscrivint el naixement, la filiació i la nacionalitat del nounat que, a continuació, viatjava a Espanya en companyia del seu pare biològic i la seva futura mare per adopció ja que com sabem en el nostre ordenament està prevista l'adopció de fill del cònjuge o parella estable. (Step child adoption).

El 14.2.19 la Direcció General de Registres i Notariat va emetre una resolució donant cobertura a aquest sistema que de facto s'estava duent a terme a Kíev. Però de manera fulminant i reactiva el 16.2.19 la ministra de Justícia entrant (PSOE) interromp aquesta pràctica i deixa penjats al llimb dels justos a 39 nadons ja nascuts (que van aconseguir tornar) i 80 en camí als quals nega qualsevol reconeixement si no és aportant una sentència judicial, de totes totes inexistent. El partit governant ha manifestat que "El PSOE no pot abraçar cap pràctica que suposi soscavar els drets de les dones ni de les nenes i apuntalar la feminització de la pobresa".

Com a conseqüència de l'anterior, el 18.2.19 es dicta una altra resolució de la DGRN (vigent avui dia) que manté l'exigència de sentència estrangera (més exequàtur), però deixa una porta oberta per a la inscripció dels nascuts per aquesta tècnica fora d'Espanya en països on no hi ha cap intervenció judicial. En efecte, ve a dir que en aquest cas el pare biològic ha d'aconseguir al país d'origen passaport del nascut i permís perquè aquest viatgi a Espanya i serà aquí on s'obtingui una sentència, i es verifiquin totes les garanties (consentiment de la gestant, acreditació d'ADN, control d'un possible tràfic de menors, etc. ...) a través del procediment judicial de reclamació de paternitat pel pare biològic o d’obertura d'expedient davant el Registre Civil amb intervenció del Ministeri Fiscal.

El que crida l’atenció d'aquesta última resolució és la contundència amb què es posiciona el govern contra la maternitat subrogada. Diu el text legal que "La gestació per substitució constitueix un fenomen en què es produeix una greu vulneració dels drets dels menors i de les mares gestants (...) l'actuació dels poders públics ha de garantir a la dona una adient protecció contra el perill d'abusos de situacions de vulnerabilitat que és de tot punt inacceptable. Resulta a més clar que la lucrativa activitat de les agències mediadores que operen en aquest terreny no pot considerar-se ajustada a dret. Caldria una actuació internacional coordinada per fer-hi front de manera eficaç. Fins que no es disposi d'aquest clar marc internacional, i sense perjudici de l'adopció de les mesures oportunes i més contundents per tallar aquesta pràctica a Espanya, s'ha de tractar el fenomen amb el necessari rigor”.

Queda per a la reflexió com prendre un fet que no només existeix, sinó que va en augment, i que resulta difícil ignorar. La maternitat subrogada té més acceptació en els països en els quals es permet sense intervenir preu, amb caràcter altruista. I troba grans detractors quan el menor i la gestant es converteixen en objecte de comerç, només a l’abast de determinades butxaques. Seria no només necessari, sinó urgent unificar criteris internacionals per preservar necessàriament i en primer lloc l'interès del menor, la integritat de les gestants i evitar en tot cas que es pugui habilitar una camí d’amagat pel tràfic de persones.

 

Concha Ballester Colomer
Vocal de la Junta de la SCAF