En el marc del 40 aniversari de la Llei del Divorci a Espanya, la Societat Catalana d’Advocats de Família (SCAF) ha reclamat una jurisdicció especialitzada real en dret de família. En un acte celebrat a la Universitat de Barcelona el dia d’aquesta efemèride, jutges i advocats aplegats en una taula de reflexió, han manifestat que, després de 40 anys, encara no està desplegada una jurisdicció real de família a tot el territori nacional: no hi ha prou jutjats de família (25 milions de persones no hi tenen accés segons assignació territorial), ni hi ha prou dotació pels existents, ni els advocats, jutges, i altres operadors jurídics estan prou formats en l’àmbit del dret de família; la qual cosa fa que s’allarguin els processos de divorci, en detriment dels menors.

Taula rodona 40 anys de la Llei del divorci

Cal tenir en compte, recorden des de la SCAF, que fins ara s'ha especialitzat només a determinats jutjats de capitals, però no existeixen jutjats exclusius en els pobles; i el mateix passa en la majoria de les audiències provincials. Això suposa una discriminació del ciutadà per raó del seu empadronament; que pateix una manca de seguretat jurídica o d'equips psicosocials per a l'emissió d'informes. La manca d’operadors jurídics suficients, a més, fa que hi hagi un retard mitjà d’entre un i dos anys.

Una demora d’aquestes característiques en un divorci és dramàtica –creuen des de la SCAF-; sobretot quan les parelles tenen fills. Una resposta ràpida i eficaç a través d'una jurisdicció especialitzada podria evitar algunes situacions de violència de gènere, domèstica i intrafamiliar. Segons la seva experiència, els retards i les ruptures mal gestionades estan relacionades directament amb l'escalada de la violència entre pares i fills.

En relació a aquesta qüestió, creuen que "cal una reforma de la llei per dotar de més mitjans personals i econòmics als jutjats de família per a que, davant els primers indicis, puguin actuar. Necessitem jutges especialitzats però també professionals de la psicologia, la comunicació, treballadors socials, de manera que es puguin fer anàlisis immediats, que hi hagi protocols ràpids que s'estableixin i que puguin valorar com forçar els progenitors a què participen en les teràpies que requereixen no només seus fills sinó també ells ". "Les famílies necessiten un flexibilitat, que la llei del divorci no té, per a poder solucionar problemes que es cronifiquen mentre els fills van creixent en edat. La coordinació de parentalitat, arriba, en molts casos, tard i seria desitjable que hi hagués un seguiment i coordinació des del primer moment dels conflictes, només així s'entendria que es busca el bé superior de el menor".

Altres punts i reptes futurs que van destacar a la taula son la internacionalització i la necessitat de garantir la protecció conjugant-la amb l'autonomia de la voluntat, la diversificació del model familiar, un replantejament de la filiació, la necessitat d'interdisciplinarietat sense confusió entre les ciències jurídiques i les ciències socials i una nova execució de sentència en l'àmbit de família. En el futur, a més, els agradaria veure una llei de família i de procés de família sòlida unificada i amb dotació econòmica per a complir el dret substantiu i processal, una jurisdicció especialitzada en dret de família de caràcter vertical amb formació des del primer jutjat fins als tribunals de resolució de recursos, un tracte respectuós per part de magistrats i fiscals cap als advocats i viceversa, que la Fiscalia sigui a la sala dels tribunals i que la família i el dret de família es prenguin realment de debò sense reformes disgregades sinó en una reorganització estructural completa i amb mitjans econòmics que garanteixin aquesta efectivitat de les reformes.

Celebració de la SCAF

A més d’allotjar la taula rodona sobre el present i futur de la llei del divorci, també es va anunciar l’existència d’el nou premi científic Francesc Vega Sala sobre dret de família, i es van entregar els primers reconeixements de la SCAF: a Francesc Vega Sala, a Pascual Ortuño, a Ramon Tamborero i a Alegria Borrás, un guardó pòstum que van recollir el seu marit i el seu fill.

L’acte el van obrir les paraules del rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, que va donar la benvinguda als assistents a la Universitat, i el va tancar les paraules del director general de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació, Joan Ramon Casals.

Una feliç coincidència, que va acabar d’arrodonir l’efemèride, va ser que el diari La Vanguardia va publicar a la seva famosa Contra, una entrevista a Francesc Vega Sala, president d’honor de la SCAF.