El passat 16 d’abril es va celebrar una nova edició dels Divendres de la SCAF, que volia retre homenatge a la Dra. Alegria Borràs, que va morir el mes de desembre de 2020. Borràs va ser catedràtica de dret privat a la Universitat de Barcelona i, entre d’altres càrrecs, va ser la delegada de l’Estat Espanyol a la Conferència de la Haya. Entre les moltes matèries a les quals es va dedicar, en destacaven la protecció internacional dels infants i l’adopció internacional, així com el dret internacional privat de família i el dret de successions. Com a conseqüència del seu bon fer, va obtenir un gran nombre de reconeixements durant la seva carrera professional. Va ser una gran amiga de la SCAF, amb qui va mantenir una relació de cordialitat i va ser ponent en diferents jornades.

La ponent, la Dra. Cristina González Beilfuss, catedràtica de dret internacional privat de la Universitat de Barcelona, va parlar sobre la reforma del reglament Brussel·les 2 Bis i quines son les principals novetats d’interès pels advocats de família. Aquest tema d’actualitat està molt vinculat a la Dra. Alegria Borràs, ja que el reglament Brussel·les 2 Bis, al qual substitueix aquest nou reglament, va ser negociat als anys 90 i la relatora del reglament va ser la Dra. Borràs: va escriure el que ara es coneix com “informe Borràs”, que continua sent citat a l’hora d’interpretar aquestes normes.

Els Divendres de la <b>SCAF</b>

Què regula aquest nou reglament? dues matèries: la separació, nul·litat i divorci per establir regles de competència internacional i reconeixement i execució de resolucions i s'ocupa de la responsabilitat parental, introduint regles de competència judicial, reconeixement i execució i cooperació internacional.

Sobre el tribunal competent per conèixer la nul·litat separació i divorci: fins a la data, existien set regles diferents de manera que es produeix una carrera per posar abans del procés. Això s'ha criticat perquè sembla contrària a l'esperit de família que el que busca és que s'arribi a acords i en canvi, "guanya" qui arriba abans a tribunal.

Aquesta cursa no s'ha canviat per raons de política dels estats: Europa no té un criteri idèntic en tots els seus estats sobre el matrimoni i per tant, s'ha preferit no entrar en aquesta situació tan conflictiva. L'única modificació sobre matrimoni, rellevant, se centra en el divorci notarial (els notaris no tenen condició de jutges en general) i per tant, calia concretar si el reglament europeu també incloïa aquests divorcis.

Sobre la responsabilitat parental, no és només la guarda o les visites, sinó també la tutela i la protecció integral. Quins canvis es destaquen respecte a la responsabilitat parental? S'ha reforçat la llibertat per escollir el tribunal competent per a aquests casos. La primacia es dóna a el jutge de lloc de residència habitual de el nen / a però, es va regular que els progenitors puguin pactar que conegués el tema altre jutge diferent. A poc a poc, s'ha anat ampliant la possibilitat de competència. Ara es vol fer un pas més enllà: que es pugui pactar ABANS que hi hagi cap problema, com serà el tribunal competent en cas de disputa parental 8art. 10 Reglament 2019/1111)

Altres canvis destacables son, en l’àmbit de la sostracció de menors: S'ha creat una secció en el Reglament 2019/1111, que va regulant de manera molt més detallada com ha de ser el procés en cas de sostracció. La novetat és que ha de contemplar-se la mediació (art. 25): s'esmenta per primera vegada i de manera expressa, el recurs de la mediació. Això suposa reconèixer que possiblement, les vies judicials en les sostraccions no acaben de resoldre el conflicte que existeix darrere de tota sostracció.

Eficàcia extraterritorial dels acords: Com es garanteix que els acords entre les parts siguin vinculants i executables davant estats aliens a el lloc en què s'ha pactat. El reglament intenta regular aquesta execució però encara hi ha molta feina per fer.

Finalment: l'abolició de l’exequàtur. Quan tinc una decisió dictada en un estat es preveu que jo pugui, directament, fer-la executar i reconèixer en un altre estat de la U.E. sense necessitat de l’exequàtur.

Hi ha una habilitació general per a la cooperació judicial directa. Què significa 'que el jutge d'un estat membre pugui cooperar directament amb el jutge d'un altre estat membre. A la pràctica, aquesta cooperació judicial directa és més complicat. especialment, el tema de l'idioma. Aquesta cooperació directa pot ser molt efectiva en casos com la sostracció de menors en què els jutges de l'Estat sostret i sostraient podran tenir comunicació directa entre ells i pal·liar els possibles dubtes que puguin tenir.