Nota del soci José Antonio García


La Resolució JUS/1618/2024 de la Direcció General de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació tracta un recurs governatiu presentat contra la qualificació negativa d'un registrador de la propietat respecte a l'acceptació d'una herència. El cas implica un testament en què l’exmarit, abans de separar-se legalment, va nomenar la seva esposa com a hereva. Després de la separació, l'home va morir sense modificar el testament. El registrador va considerar ineficaç la disposició testamentària perquè la separació legal anul·la automàticament les disposicions a favor del cònjuge segons l'article 422-13 del CCCat.

La interessada va argumentar que la ineficàcia hauria de ser declarada judicialment, no aplicada automàticament pel registrador, i que la relació mantinguda durant 21 anys després de la separació indicava que el testador volia mantenir l'herència a favor de la seva exesposa. No obstant això, la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques va confirmar la decisió del registrador, establint que la ineficàcia és automàtica i que la voluntat del testador no es pot deduir simplement per la inacció, sinó que ha de ser clara i inequívoca en el mateix testament.

La Direcció General confirma la qualificació del Registre i resol dues qüestions principals:

1.- Si el registrador pot determinar la ineficàcia de la institució d'hereu quan la persona afectada no la reconeix. Segons la Resolució JUS/2666/2016, de 21 de novembre, la ineficàcia de les disposicions testamentàries es produeix *ope legis* i actua automàticament quan hi ha una crisi matrimonial. Mentre que les causes d'ineficàcia per indignitat o inhabilitat deriven de circumstàncies subjectives que afecten la persona instituïda, i requereixen una valoració judicial si no són reconegudes, la ineficàcia per crisi matrimonial es basa en una circumstància objectiva que pot ser provada amb documents, com ara la sentència de separació.

2.- Si s'han de considerar les circumstàncies per aplicar l'excepció prevista a l'apartat tercer de l'article 422-13 del CCC. La voluntat del testador ha de quedar clara en el context del mateix testament, i no en actes posteriors que no hi estiguin directament relacionats. En aquest cas, no existeixen accions concloents que demostrin de manera inequívoca que el testador volia mantenir l'eficàcia de la institució d'hereva a favor de la seva esposa. La simple inacció o la falta d'un nou testament no són suficients per interpretar que el testador desitjava mantenir les disposicions inicials, possiblement perquè confiava que la substitució vulgar indicada al testament s'activaria en el moment de l'obertura de la successió.