Article de Rosa Artigas, sòcia de la SCAF.


El Parlament Català ens ha regalat aquest estiu una important reforma i que incideix a totes les persones que estiguin afectades, o puguin estar-ho, per una discapacitat.

Certament era de preveure l’actuació ràpida del nostre legislador català tenint en compte que l’Estat espanyol va aprovar la Llei de 2 de juny d’enguany establint una nova regulació en matèria de discapacitat. 

El Decret llei, adapta per fi la figura de l’assistència als drets de les persones amb discapacitat que recull la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada a Nova York, el 13 de desembre de 2006 per l’Assemblea General de Nacions Unides. 

Era necessària aquesta reforma tenint en compte que Espanya va ratificar la Convenció i el seu Protocol facultatiu el 21 d’abril de 2008, aprovant la Llei 26/2011, d’1 d’agost, d’adaptació normativa a la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat per la que ja s’aprofundia en el model social de la discapacitat, salvaguardant  els drets d’aquestes persones amb l’objectiu d’afavorir la presa de decisions en tots els aspectes de la seva vida, tant personal com col·lectiva. Era una manera d’avançar cap a l’autonomia personal desinstitucionalizada i garantir la no-discriminació en una societat plenament inclusiva.

Des del naixement tots tenim capacitat jurídica, una capacitat que ens permet ser propietaris de béns, acceptar herències, vendre, comprar, demanar préstecs... etc., i només la perdem amb la mort. Ara bé, per tal d’exercitar aquests drets i també obligacions, és necessari tenir capacitat d’obrar, una capacitat que tenim totes les persones majors d’edat pel fet de ser-ho i en tant no estiguem privades total o parcialment per una resolució dictada per un Tribunal de justícia. Quan es tracta de menors d’edat, la capacitat d’obrar l’exerciten els respectius progenitors i fins la majoria d’edat.

Fins ara, qualsevol persona major d’edat afectada per una discapacitat (Alzheimer, demència senil, per exemple) havia d’anar als Tribunals, bé directament o bé a través de la família, per sol·licitar una modificació de la seva capacitat amb l’objectiu de tenir un tutor, curador o simplement veure prorrogada la potestat parental dels pares. 

Negar a aquestes persones la capacitat jurídica, comportava privar-les de molts drets fonamentals tals com el dret de vot, dret a casar-se i fundar una família, drets de reproducció, dret a atorgar el seu consentiment per les relacions íntimes i el tractament mèdic i dret a la llibertat. El tutor o la tutora podien substituir la persona amb la capacitat modificada en la presa de decisions. 

Com no podia ser d’una altra manera, a partir del passat 3 de setembre es reconeix el dret de les persones amb discapacitat a rebre “un suport” per poder exercir la seva capacitat evitant una resolució judicial. És una reforma adreçada bàsicament a persones majors d’edat a les que se’ls permet que la figura de l’assistent tingui en compte la seva voluntat i gustos. El text implica un canvi de paradigma i estableix un model de discapacitat basat en els drets, la dignitat i l’autonomia de la persona i, especialment, la seva voluntat i preferències.

Malgrat que des del mes de gener del 2011 a Catalunya ja teníem unes institucions de suport que han operat sense la necessitat que la capacitat de la persona concernida estigui modificada judicialment, com ara els poders en previsió d'una situació d'incapacitat, o l'assistència, a la pràctica la majoria de les mesures s’havien d’acordar des dels Tribunals en un procés de modificació judicial de la capacitat. No es podia constituir l’assistència si no es demanava en un Tribunal de Justícia.

Quines són doncs les qüestions que hem de tenir en compte des del 3 de setembre d’enguany? Doncs que tota persona major d’edat pot sol·licitar, en previsió o apreciació d’una necessitat de suport, la designació d’una o més persones que l’assisteixin si la necessita per exercir la seva capacitat jurídica, com per exemple administrar comptes bancàries, vendre algun immoble, demanar un préstec, sense tenir l’obligació d’anar als Tribunals de justícia. 

La nova regulació connecta amb la realitat social facilitant rapidesa i desjudicialització del suport de la capacitat. Es manté la via judicial però es permet anar a Notaria per a constituir-la, ampliant-se l’abast de l’assistència per tal que pugui adaptar-se a les múltiples situacions a les quals han de fer front persones amb diversos graus de discapacitat.

És gratuït anomenar un assistent? Si, la designació de l’assistent és voluntària i s’exerceix de  forma gratuïta, havent de proporcionar el suport concret que la persona amb discapacitat necessita per als actes que no pot fer per si mateixa.

Què caldrà fer? Doncs anar a la Notaria o presentar una sol·licitud de constitució d’assistència al Tribunal. Si es compareix a notari cal fer-ho amb la persona de la seva confiança per tal de constituir l’assistència i que aquesta operi quan sigui necessari l’ajut per poder exercir drets i obligacions, deixant per escrit com funcionarà aquesta assistència i en què consistirà, establint fins i tot com ha d’ajudar-se pel fa relació a la cura de la seva persona, per exemple acompanyament a metges o prendre decisions d’hàbits de vida, de salut, canvi de domicili, comunicacions, etc.

A partir de l'entrada en vigor de la reforma estatal, en conseqüència, els pressupòsits de la tutela, la curatela i la potestat parental prorrogada o rehabilitada que regula el Codi civil de Catalunya s'eliminen i deixen de poder-se aplicar en el futur.

Predomina per fi, el respecte a la voluntat i les preferències d’aquestes persones no només pel que fa a la designació de la persona que assistirà o ajudarà, sinó també establint les mesures de control que estimi adequades per garantir els seus drets i evitar els abusos o conflicte d’interessos i influències indegudes evitant un perjudici a la seva persona o patrimoni. Serà molt important la intervenció dels serveis socials especialitzats, sigui de l’administració de justícia o de l’àmbit de salut, així com la conscienciació de la ciutadania, doncs qualsevol persona, familiar o no, pot posar en coneixement de la Fiscalia dels Tribunals del domicili de la persona que està en una situació de necessitat, els fets que justifiquin l’adopció aquestes mesures de protecció.

Quina és la gran avantatge de constituir una assistència? Doncs que els actes jurídics que faci una persona amb discapacitat sense la intervenció de la persona que l’assisteix podran ser anul·lats en el termini de quatre anys des de la celebració de l’acte jurídic. 

I qui podrà demanar la anul·labilitat? Doncs la persona assistida, qui l’assisteix i fins i tot per les persones que el succeeixin a títol d’herència.  

Cas d’exemple, persona amb discapacitat que fa compres inadequades o demana petits préstecs sense la signatura de l’assistent.

Què passa amb les tuteles o curateles o les pròrrogues de la potestat parental acordades abans del 3 de setembre d’enguany? Doncs caldrà demanar la revisió de les mesures que s’hagin acordat i si s’escau demanar la constitució d’una assistència, una revisió que s’ha de fer en el termini d’un any des de la sol·licitud.

La intervenció dels Tribunals sempre serà possible per garantir l’adequat control, i com no, jo seguiré aconsellant als meus clients que en previsió de patir una discapacitat, atorguin una escriptura de poders preventius per tal d’evitar una sentència judicial i en conseqüència tenir obligació d’anar als Jutjats molt sovint per autoritzar una venda de béns.