Article d'Óscar Cano, soci de la SCAF


L'article 281 de la Llei d'Enjudiciament Civil assenyala que el dret estranger s'ha de provar pel que fa al contingut i la vigència, i el Tribunal pot valdre de tots els mitjans que consideri necessaris per a esbrinar-los.

En conseqüència, es tracta d'un sistema mixt que combina el principi d'al·legació i prova a instància de part amb la possibilitat que el Tribunal completi aquesta prova, i s'ha de fer servir tots els mitjans que estimeu necessaris.

És per això que la Sentència dictada per la Secció 12a de l'Audiència Provincial de Barcelona, en data 2 de desembre de 2022 (Rec. 898/2021), rebutja la conseqüència a què arriba la resolució dictada en primera instància, al sentit que al cas concret s'hagi d'aplicar el Codi Civil de Catalunya per no presentar la part sol·licitant la prova corresponent al dret estranger, considerant a més que l'article 33 de la Llei 29/2015 de 30 de juliol, de cooperació jurídica internacional en matèria civil , clarifica la interpretació del valor probatori de la prova practicada d'acord amb els criteris de la crítica sana i determina el valor dels informes pericials sobre la matèria.


Matrimoni xilè.

La resolució esmentada més amunt es refereix a un matrimoni contret el 1989, que va conviure amb els seus fills a Xile fins al 2003, data en què es van traslladar a Barcelona.

D'acord amb l'article 8 del Reglament núm. 1259/2010, la llei espanyola resulta aplicable a la declaració del divorci, així com als aliments del fill que al principi conviu amb la mare, l'atribució de l'ús de l'habitatge familiar i la prestació compensatòria .

Respecte a la compensació econòmica per raó de la feina, cal tenir en compte que l'article 9.2 del Codi civil assenyala que "Els efectes del matrimoni es regiran per la Llei personal comuna dels cònjuges en el moment de contreure'l...".

Així mateix, l'article 107 del mateix text estableix al respecte que (1r) “La nul·litat del matrimoni i els seus efectes es determinaran de conformitat amb la llei aplicable a la seva celebració”, i que (2n) “La separació i el divorci legal es regiran per les normes de la Unió Europea o espanyoles de dret internacional privat", assenyalant l'article 26 del Reglament (UE) 2016/1103 del Consell, de 24 de juny de 2.016, pel qual s'estableix una Cooperació Reforçada a l'Àmbit de la Competència, la Llei Aplicable, el Reconeixement i l'Execució de Resolucions en matèria de Règims Econòmics Matrimonials, que en defecte d'un acord d'elecció d'acord amb el que disposa l'article 22, la llei aplicable al règim econòmic matrimonial serà la llei de l'Estat (a) De la primera residència habitual comuna dels cònjuges després de la celebració del matrimoni, o si no, (b) De la nacionalitat comuna dels cònjuges en el moment de la celebració del matrimoni, o si no, (c) Amb què ambdós cònjuges tinguin la connexió més estreta en el moment de la celebració del matrimoni, tenint en compte totes les circumstàncies.

Per tot això, el Tribunal no té dubte que la llei aplicable a la compensació econòmica interessada per l'actora i impugnant de la sentència recaiguda en la primera instància és la corresponent a la primera residència habitual comuna dels cònjuges després de la celebració del matrimoni, és a dir, el Codi Civil de Xile i la Llei de Matrimoni Civil núm. 19.947 que constava aportada a les actuacions, i que als seus articles 61 a 66 regulaven la compensació econòmica.


Aplicació final de la llei catalana.

Malgrat el que s'ha exposat fins aquí, en el supòsit a què es fa referència, va existir un error de plantejament de la demandant i impugnant de la sentència recaiguda en la primera instància, ja que la naturalesa de la figura regulada amb el mateix nom al Codi Civil de Xile i la Llei de Matrimoni Civil núm. 19.947, coincidia amb la Prestació Compensatòria regulada a l'article 233-14 del Codi Civil de Catalunya, pretensió ja controvertida en el procediment ia la qual corresponia l'aplicació de la referida llei catalana (legislació espanyola corresponent al domicili familiar dels litigants) i no la legislació xilena.

En conseqüència, no resulta coincident la figura jurídica xilena amb la Compensació Econòmica per raó del Treball recollida al Codi Civil de Catalunya, com un correctiu al règim de separació de béns amb la finalitat de modular la diferència de l'increment patrimonial dels cònjuges durant la vigència del règim matrimonial, la resolució judicial objecte d'aquest article conclou que és procedent entrar a conèixer sobre la procedència d'acordar-la d'acord amb el que estableix el Codi civil de Catalunya, atenent la petició subsidiària efectuada en aquest sentit per l'actora i impugnant , atès que malgrat resultar aplicable al cas la legislació xilena per la pròpia naturalesa de la reclamació (conseqüència de la vigència durant la convivència del règim legal de separació de béns), no va existir oposició per l'adversa respecte a aquesta petició.