Un nou gir a la pensió de viduïtat a les parelles catalanes
Article de Marta Loza Arcusa. Advocada ICAB 23535
La recent sentència de la Sala Social del Tribunal Suprem de 3 d’abril de 2024 (STS 1861/2024 - ECLI:ES:TS:2024:1861) rescindeix les sentencies dictades pel jutjat social de Girona i el TSJCat. i aclareix la situació d’ aquelles unions estables que es consideraven com a parelles a efectes d’accedir a la pensió de viudetat, conforme a la legislació vigent anterior a la STC 40/2014, de 11 de març de 2014.
La sentencia del Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional el paràgraf 5è de l’ article 174.3 de la antiga LGSS 1/1994, de 20 de juny, que establia que a les comunitats autònomes amb Dret Civil propi, la consideració de parella de fet i la seva acreditació es portaria a terme conforme a lo establert a la seva legislació específica.
Posteriorment s’ha modificat la LGSS, i en concret la prestació de viudetat per parelles de fet, que ara es troba a l’article 221 de la LGSS ha patit dues modificacions posteriors.
La Sentència del Tribunal Suprem obre la porta a reclamar a les parelles de fet que conforme a la legislació anterior a la supressió del dit paràgraf haguessin pogut beneficiar-se de la seva consideració com a unions estables de parella conforme a la norma autonòmica, però que no van tenir la oportunitat de regularitzar la seva situació un cop modificat l’article per la sentencia del TC per impossibilitat de fer-ho al mori la parella causant.
No es tracta doncs d’una equiparació a totes les parelles de fet. Aquelles parelles que passats dos anys des de la sentencia del constitucional no van regularitzar la seva situació i no es van inscriure al registre corresponent o no van formalitzar la seva relació continuen sense tenir accés a la prestació.
El tema dels drets de les parelles de fet no inscrites o no formalitzades es complexa, però no podem obviar que existeix una clara diferencia que provoca una greu discriminació respecte als matrimonis i les parelles de fet sí inscrites, solució que va ser objecte d’empara per aquelles legislacions civils autonòmiques més acordes amb la realitat social però que van ser declarades inconstitucionals.