Article de Cristina Moyano, advocada. Vocal de la Junta SCAF.


Amb la reforma de la LEC duta a terme pel Real Decreto-Ley 5/2023, de 28 de juny, que va entrar en vigor el 29 de juliol de 2023, desapareix el recurs extraordinari per infracció processal i el recurs en interès de la Llei, de manera que només es pot presentar recurs de cassació per interès cassacional, ja sigui per infracció de norma processal o substantiva.

L’interès cassacional és el fonament de la nova cassació, i la reforma operada obligarà als advocats a preparar de manera més exhaustiva el recurs de cassació, exigint un esforç més important de síntesi, claredat i precisió.

La nova redacció de l’apartat 8 de l’article 481 de la LEC, estableix que la Sala de Govern del Tribunal Suprem podrà determinar, mitjançant acord que es publicarà al BOE, l’extensió màxima i altres condicions extrínseques dels escrits d’interposició i d’oposició dels recursos de cassació civil, incloses les relatives al format en que han de ser presentats. I així ho ha fet en la seva sessió de 8 de setembre de 2023, on la Sala de Govern del TS ha adoptat un projecte d’acord sobre els requisits formals que han de reunir els escrits d’interposició i d’oposició dels recursos de cassació civil i que són els següents:

- EXTENSIÓ MÀXIMA: L’extensió màxima (incloses les notes a peu de pàgina, gràfics i imatges) és de 50.000 caràcters, equivalents a 25 folis, i l’advocat haurà de certificar al final de l’escrit el nombre de caràcters que conté. Podrà superar-se aquesta extensió de manera excepcional i justificada.

- FORMAT: Per al text s’utilitzarà com a font Times New Roman, amb una mida de 12 punts en el text i 10  en les notes a peu de pàgina. L’interlineat haurà de ser de 1,5 i els marges seran de 2,5 cm. Totes les pàgines hauran d’anar numerades al marge superior dret del foli, i els documents hauran d’estar identificats i numerats.

- DOCUMENTS QUE HAN D’ADJUNTAR-SE: Haurà d’aportar-se el poder per plets i còpia de les resolucions completes dictades en ambdues  instàncies, i en el seu cas, còpia de la interlocutòria d’aclariment, rectificació, complement o subsanació; còpia del resguard de constitució del dipòsit per a recórrer; i còpia que acrediti el compliment dels requisits de l’article 449 de la LEC, en el seu cas.

- CARÀTULA QUE HAURÀ DE PRECEDIR A L’ESCRIT DEL RECURS DE CASSACIÓ: L’escrit d’interposició haurà d’anar precedit  per una caràtula-formulari que contindrà les dades essencials del recurs, i en definitiva, servirà perquè el tribunal identifiqui de manera ràpida l’interès que es debat. Aquest document estarà a la disposició dels professionals en la pàgina web del CGPJ i serà descarragable per a facilitar la seva cumplimentació i incorporació al recurs. El contingut d’aquesta caràtula comprendrà:

a)    La identificació del recurrent, del procurador i del lletrat.

b)    La resolució recorreguda.

c)    La via d’accés a la cassació: interès cassacional (art. 477.4 LEC) o procediment de tutela dels drets fonamentals (art. 481.1 LEC).

d)    En el seu cas, si es tracta d’un recurs de tramitació preferent i la fonamentació de la preferència.

e)    Els motius numerats del recurs de cassació  (extensió màxima de 300 caràcters amb espais), havent de concretar-se en cada motiu:

·         La norma processal o substantiva en la que es fonamenti el motiu de la infracció (art. 477.2 LEC).

·         El resum de la infracció comesa (art. 481.4 LEC).

·         La modalitat de l’interès cassacional que s’invoca, identificant les sentències  del TS o de les Audiències Provincials que el justifiquin (art. 481.1 LEC). En el seu cas, justificació de l’interès cassacional notori que s’al·legui (art. 477.4 LEC). Inexistència de jurisprudència o necessitat de revisió.

·         Si el motiu es fonamenta en la infracció d’una norma processal haurà d’identificar-se la resolució o actuació processal en que s’hagi comès la infracció.

·         La doctrina jurisprudencial que s’interessa  de la Sala, en el seu cas.

·         Els pronunciaments  que s’interessen sobre l’objecte del procediment.

·         La justificació, si s’escau, de la superació de l’extensió màxima prevista.

·         La petició de celebració de vista, en el seu cas.

 

Amb aquesta reforma es pretén aconseguir una major agilitat en la tramitació dels recursos, insistint en l’especial rigor dels requisits d’admissió del recurs de cassació.

La Sala Civil i Penal del TSJC també ha arribat a un Acord de data 6 de setembre de 2023 sobre criteris d’admissió del recurs de cassació civil a Catalunya a la llum del Real Decreto-Ley 5/2023, de 28 de juny, que té caràcter orientador per a la unificació de les pràctiques processals, i en el qual també  es fa referència a la guia de bones pràctiques subscrita per la Sala de Govern del TSJC i el Consell de l’Advocacia en data 13 de gener de 2021, on ja es recollien criteris molt similars als ara adoptats per la Sala de Govern del Tribunal Suprem en la seva sessió de 8 de setembre de 2023, amb la finalitat que els recursos de cassació gaudeixin de la necessària claredat i precisió.

En les XX Jornades de Dret de Família organitzades per la SCAF i que es celebraran els dies 23 i 24 de novembre a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, el nostre soci i company Joaquín Bayo Delgado, com a expert en la matèria, realitzarà una ponència pràctica sobre la important reforma del recurs de cassació civil i les novetats en la tècnica cassacional.