Article del soci José Antonio Garcia


La Resolució JUS/3548/2024, de 2 d’octubre, de la Direcció General de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació, tracta un recurs governatiu interposat contra la qualificació negativa d'una registradora de la propietat a Barcelona, que va suspendre la inscripció d'un manament que ordenava la inscripció de l'ús de l’habitatge familiar atribuït per sentència de divorci als fills menors comuns i a l'excònjuge que en té la guarda.

Per sentència del Jutjat de Primera Instància núm. 19 de Barcelona, de 18 de març de 2022, es va declarar la dissolució del matrimoni per divorci. La sentència atribuïa l'ús de l'habitatge familiar als tres fills menors i a la mare. El 16 de març de 2023, un dels ex-cònjuges va presentar un recurs d'apel·lació contra aquesta sentència, que va ser resolt el 31 de maig de 2024. Durant aquest període, es va dictar un manament al Registre de la Propietat per inscriure aquest dret.

La registradora va emetre una nota negativa, indicant que no estava acreditada la fermesa de la resolució ni la inscripció o anotació al Registre Civil de la sentència de divorci. També va assenyalar que la inscripció del dret d'ús havia de fer-se amb caràcter temporal.

La magistrada va defensar que l'atribució de l'ús de l'habitatge era ferma i que no calia la inscripció prèvia del divorci al Registre Civil. A més, va argumentar que no era necessari establir una durada per a l'atribució de l'ús de l'habitatge quan aquest es concedeix al progenitor amb la guarda dels fills menors.

La Direcció General de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació (DGDEJ) va estimar parcialment el recurs, amb les següents consideracions:

  • Necessitat d’acreditar la fermesa de la resolució judicial: La DGDEJ coincideix amb la registradora que no es posa en dubte la fermesa de la sentència que atribueix l’ús de l’habitatge familiar, però es considera ineludible que aquesta fermesa estigui acreditada en el manament presentat per a la inscripció.

  • Inscripció prèvia de la sentència de divorci al Registre Civil: La DGDEJ determina que no és necessària aquesta inscripció prèvia, ja que l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar no afecta el règim matrimonial ni l'estat civil de les persones implicades. Una vegada dissolt el matrimoni, ja no hi ha règim matrimonial. A més, segons l’article 231-9.1 del Codi Civil de Catalunya (CCCat.), la regulació de l'habitatge familiar té caràcter general, independentment del règim econòmic matrimonial aplicable. Tampoc afecta l’estat civil dels cònjuges o excònjuges, ni limita el poder de disposició del cònjuge o excònjuge titular de l’habitatge.

  • Durada temporal de l’ús de l’habitatge: Quan l'ús de l'habitatge es concedeix als fills menors i al progenitor que en té la guarda, no és necessari fixar una durada temporal (article 233-20.5 del CCCat.). No obstant això, en el cas analitzat, el manament només indicava que l’ús de l’habitatge familiar s’atorgava a l’esposa i als tres fills menors comuns, sense fer referència a l’atribució de la guarda dels fills a la mare. Per aquest motiu, les al·legacions de la recurrent i de la magistrada no van ser estimades en aquest punt.

Conclusió: La Resolució JUS/3548/2024, de 2 d’octubre, dictada en el recurs governatiu interposat per M. T. S. S. contra la qualificació de la registradora de la propietat titular del Registre de la Propietat de Barcelona núm. 22, confirma la suspensió de la inscripció d’un manament que ordenava la inscripció de l’ús de l’habitatge familiar atribuït per sentència de divorci als fills menors comuns i a l’excònjuge que en té la guarda.