Nota del soci José Antonio García


Departament d'Economia i Finances

Consulta vinculant núm. 162/24, de 28 de maig de 2024, publicada el 17 de setembre de 2024.

En l’escrit de consulta s’exposa que l’esposa, resident fiscal a Catalunya, i el marit, resident fiscal en un país africà, constitueixen un matrimoni en règim econòmic matrimonial de separació de béns "hebreu i anglès". El matrimoni es va constituir davant un jutge israelià.

El 5 de desembre de 2014, ambdós van formalitzar un contracte privat de préstec personal, mitjançant el qual el senyor Y prestava a la seva esposa dos milions d’euros, destinats a l’adquisició i reforma de la residència familiar, situada a Barcelona. L’import del préstec s’havia de retornar en un termini de deu anys, amb interès zero. El contracte privat de préstec es va elevar a públic mitjançant escriptura pública en la mateixa data.

El 31 de maig de 2018, ambdós cònjuges van formalitzar un contracte de novació del préstec personal referit, amb l’objectiu d’ampliar l’import del préstec, ja que, segons s’indica, es va incrementar el preu de les obres de remodelació de l’habitatge familiar. El capital es va ampliar a tres milions dos-cents cinquanta mil euros. En la mateixa data es va elevar a públic la novació del contracte de préstec. Les parts van ratificar la data de devolució del préstec per al 5 de desembre de 2024.

Ara, abans que finalitzi el termini per a realitzar la devolució del préstec, el marit vol condonar el préstec atorgat a la seva esposa. L’operació es documentarà en escriptura pública.

D’acord amb els fets exposats, es consulta:

a) Si la condonació del deute, documentada en escriptura pública, constitueix un fet imposable de l’Impost sobre Successions i Donacions (ISD), en tractar-se d’un negoci jurídic gratuït entre vius.

b) Si, atès que la donatària és resident fiscal a Catalunya, pot gaudir de l’aplicació de la normativa tributària catalana a l’efecte d’autoliquidació de l’ISD.

c) Si, una vegada formalitzada la condonació del deute en escriptura pública i complerts tots els requisits legals exigits, es pot gaudir de l’aplicació de la tarifa reduïda en l’ISD.

En resposta a les qüestions plantejades, cal considerar el següent:

  1. En primer lloc, cal recordar que, amb caràcter general, la condonació d’un deute és un negoci jurídic gratuït entre vius i, per tant, està subjecta a tributació en l’ISD, en virtut de l’article 3.1.b) de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l’Impost sobre Successions i Donacions. En aquest sentit, cal tenir en compte allò previst a l’article 12.a) del Reial decret 1629/1991, de 8 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de l’Impost sobre Successions i Donacions.

  2. Establerta la precisió anterior, a la consulta es comenta que cal tenir en compte que la subjecció a l’ISD (tant per adquisicions mortis causa com per donació) es determina en funció de la residència de l’adquirent, la qual cosa pot obligar a satisfer l’impost per obligació personal o per obligació real, segons estableixen els articles 6 i 7 de la Llei.

En aquest punt, cal destacar el que s’estableix a l’article 32.2 de la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries. Es cedeix a la comunitat autònoma el rendiment de l’impost sobre successions i donacions produït al seu territori. Això afegeix que es considera produït al territori d’una comunitat autònoma el rendiment de l’impost sobre successions i donacions dels subjectes passius residents a Espanya, en el cas de l’impost que grava les donacions d’altres béns i drets, al territori on el donatari tingui la seva residència habitual a la data de la meritació.

Per tant, l’esposa (donatària) haurà de tributar en l’ISD, modalitat de donacions, per obligació personal. La normativa aplicable serà la de la comunitat autònoma de Catalunya, i podrà gaudir de l’aplicació de la tarifa reduïda per a parents del Grup I i II, prevista a l’article 633-2 del llibre sisè del Codi tributari de Catalunya (antic article 57 de la Llei 19/2010, del 7 de juny), sempre que es compleixin tots els requisits que s’hi preveuen.