Tribuna de Irma Roldán, vocal de la SCAF


Després de l'avenç amb la Llei 17/2021, de 15 de desembre, sobre el règim jurídic dels animals i parlar-se de la mal anomenada “custòdia d'animals de companyia en processos de família”, voldria puntualitzar-ne la situació concreta a Catalunya i en aquests processos de família.

D'aquesta manera, aquesta normativa (que modifica els arts. 90,1b.bis, 2 i 3 i 91, 92.7 i art. 94 bis, i l'art. 103, 1a bis), MAI no parla de custòdia sinó de “destinació dels animals, del repartiment de temps de convivència i les càrregues associades a cura de l'animal”, per la qual cosa en qualsevol reclamació en context de crisi matrimonial o de parella, s'ha d'orientar i reclamar en aquests termes i no en altres, que donen lloc a confusió.

Després d'això, cal recordar, que partint del principi de territorialitat (Art.111-3 CC CAT.) en matèria i processos de família, NO són aplicables els Art 90, 91,92, i 94 bis ni el 103 del Codi Civil, ni tan sols de forma subsidiària, ja que l'art del 111-1 CCCAT així també ho determina i en existir normativa catalana específica relativa als animals de companyia, tal com es dirà més endavant.

Centrada la qüestió, cal preguntar-se: què passa amb els animals de companyia quan es produeix una nul·litat, divorci, separació o ruptura de parella estable o en qualsevol context de crisi matrimonial a Catalunya? Què podem reclamar sobre ells? Quines mesures es poden adoptar?

A Catalunya ara com ara, s'apliquen els art 233.1 i ss del CC de Catalunya (Capítol III els efectes de la nul·litat del matrimoni, del divorci i de la separació i Capítol IV sobre parelles estables) i en ells, no existeix base legal per a reclamar i sol·licitar mesures en sentència o en qualsevol altra resolució de processos de família, d'aquesta destinació de l'animal, d'aquest repartiment de temps de convivència o de les càrregues associades a tenir-ne cura.

L'única regulació relativa a aquests, la trobem a l'article 511-1.3 i següents del llibre V del Codi Civil de Catalunya que estableix que els animals estan sota la protecció especial de les lleis i no es consideren coses, de manera que només es els apliquen les regles dels béns en allò que permet la seva naturalesa i la llei aplicable seria el Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, juntament amb la Llei 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals, que determina el règim jurídic bàsic a tot el territori espanyol i que recentment va entrar en vigor.

En conseqüència, per reclamar qüestions i mesures relatives als animals de companyia, en processos de família, podríem:

Per la via del mutu acord i mitjançant conveni per a la seva aprovació en processos de l'art. 777 i art. 775.2 LEC: basat en la mera voluntat reguladora de les parts en regir el Principi dispositiu en aquesta matèria i en aplicació i respecte a la Llei de protecció dels animals i Art. 511-2.3 CCCAT i l'esmentat Decret legislatiu 2/2008, podria convenir-se entre les parts, la propietat dels mateixos, aquests repartiments de temps o despeses associades a l'animal (assegurances, alimentació, despeses de veterinari o qualsevol altre derivat de l'actuació de l'animal). Sent molt convenient, ja no només pel fet que sigui un membre més de la família i evitar conflictes i discussions futures, sinó també per qüestió de la responsabilitat civil que es pugui derivar de les actuacions d'aquests animals i per mor, del desconegut dret preventiu, que en el caràcter llatí, sembla que brilla per la seva absència.

Per la via contenciosa, si hi ha conformitat entre les parts, no veig obstacle que en Auto o sentència (Art. 773, Art. 771 i Art 774.1 LEC) o bé per reconducció a la via del mutu acord (Art 770. 5ª LEC ), sigui posteriorment aprovat per sentència.

Per la via contenciosa, seria possible una oposició a aquestes mesures i la no adopció de cap mesura basada en els articles del Codi Civil, ja que hauríem d'esperar que s'aprovi la Llei d'actualització, incorporació i modificació de determinats articles del Codi civil de Catalunya” ( actualment en parlamentària tram. 200-00010/13), per poder exigir-ne l'aplicació.

Fent-se l'especial incís que, la SCAF ben aviat compareixerà davant el Parlament de Catalunya en aquest tràmit, a fi de donar la seva opinió i formular propostes als grups parlamentaris sobre aquesta actualització, incorporació i modificació de determinats articles del CCCat i entre ells el dels animals de companyia.

Llei que modificarà i regularà precisament, aquesta matèria en els processos de família per poder reclamar mesures sobre el règim de convivència i cura, les càrregues associades a cura de l'animal, i fins i tot sobre la titularitat de l'animal de companyia, a més d'establir-se que no es podrà atorgar la custòdia ni règim de comunicació i estades o s'haurà de suspendre si n'hi hagués, quan hi hagi sentència ferma per delicte contra els animals amb què convisquin els fills o formin part del seu àmbit familiar.

L'anterior postura, la trobem a Sentència d'AP Barcelona 400/2022, 13 de Juliol de 2022, ECLI:CA:APB:2022:8616, Número de Recurs: 203/2022 i Sentència d'AP Barcelona, secció 18a, núm. /2023, 12 de gener de 2023, ECLI:CA:APB:2023:142, Número de Recurs: 446/2022.

Tot i això i atès que ens toca en interès del client intentar donar solució a la seva problemàtica i recordant les paraules de l'enyorat Paco “s'escriu i després ja veurem què passa” (que he sentit en innombrables ocasions en boca dels membres de la SCAF), podria peticionar-se que s'entressin a valorar aquestes qüestions i mesures, sobre la base que així ho estableix l'Art. 774.4 LEC, que assenyala: “el Tribunal determinarà l'atribució, convivència i necessitats dels animals de companyia…” i sustentant-lo precisament, a les finalitats de l'Art. 2 del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, és a dir: assolir el màxim nivell de protecció i benestar dels animals, i afavorir una responsabilitat més elevada i una conducta més cívica de la ciutadania en la defensa i la preservació dels animals, a més del seu art 4: obligacions tant de posseïdors com dels propietaris i article 12, de determinació de les responsabilitats del posseïdor i propietari de l'animal de companyia, així com també es determina en el règim jurídic bàsic a tot el territori espanyol a la Llei 7/2023, de 28 de març, de protecció dels drets i el benestar dels animals que recentment va entrar en vigor, i que configura aquests com a éssers sentints, amb drets i amb obligacions per a les persones que tenen contacte o relació amb ells assegurant-ne la màxima protecció i benestar.

  Sense oblidar sempre, el principi bonum filii, principi rector del procediment i de les mesures, en cas que existissin menors.