Les XIV Jornades de Dret de Família van tenir lloc els dies 24 i 25 de novembre a The Imperial, l’antic Saló Imperial del Tradicional Hotel Ritz de Barcelona.

Vista general The Imperial

L'Honorable Sr. Carles Mundó Blanch, Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i la Sra. Mercè Mira Cortadellas varen dirigir unes paraules de benvinguda als prop de 260 assistents presents per a, acte seguit, donar inici a les Jornades. El Conseller va aprofitar la seva intervenció per a anunciar que, abans d’acabar l’any, entrarà en funcionament el Registre de parelles estables a Catalunya; que va crear el Decret llei 3/2015, de modificació de la Llei 25/2010, i amb el que es pretén crear els instruments necessaris per a estendre la igualtat dels drets civils de què gaudeixen les parelles estables a Catalunya des de 1998, a l’àmbit dels drets de caràcter públic, per facilitar l’acreditació de l’existència de la parella estable com, per exemple, per accedir a percebre la pensió de viduïtat de la Seguretat Social.

Inauguració XIV Jornades BCN 

La primera intervenció va ser a càrrec del Magistrat del Tribunal Constitucional Juan Antonio Xiol Rios, que va exposar quin era el contingut constitucional del Dret de Família; és a dir, en quina forma i dins de quins límits ve a recollir el Dret de Família dins de la Constitució espanyola. Assenyalà des de bon començament que la Constitució espanyola concep el sistema jurídic des d’una perspectiva individual i la família és un dels grups en que es pot integrar l’individu. A continuació va exposar els drets fonamentals que tenen relació amb la família com són els de llibertat i igualtat, dret a l’honor, el dret a la vida i a la integritat física i moral, el dret a la intimitat, a la inviolabilitat del domicili, al secret de les comunicacions, a la pròpia imatge i a la llibertat religiosa, acabant la seva ponència amb l’estudi de la protecció de la família com a principi rector de la política social i econòmica.

 1a Ponència

El Sr. Francesc Xavier Pereda, Magistrat President de la Secció 18a de l’Audiència Provincial de Barcelona, va fer un repàs de les tendències legislatives i de la situació jurisprudencial actual de la guarda compartida, tant a nivell del TC, TS, TSJC i AP.

Va deixar constància de que, tot i que el TS i el TSJC defensen la guarda compartida, en la seva opinió la tendència està canviant, ja que s’han de valorar els matisos jurídics que poden existir en cada cas concret. També va incidir en el fet de que no es pot identificar guarda compartida amb repartiment igualitari del temps i que, en definitiva, el realment important és la paternitat i maternitat responsables. Per últim, va donar una dada: hi ha més casos significatius de fracàs de la guarda compartida que de la monoparental.

2a Ponència 

El Magistrat Carlos Puigcerver, que té adjudicada en exclusiva la tramitació de tots el concursos de persona física de Barcelona, ens va fer una exposició bàsica sobre el concurs de persona física, però va dirigir la seva ponència a les possibilitat d’acollir-se al Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet; benefici que s’aconsegueix, preferentment, amb la tramitació d’un Acord Extrajudicial de Pagaments que es tramita davant Notari, la presentació d’un Concurs Consecutiu per part del Mediador Concursal, la liquidació patrimonial i la concessió de l’exoneració, que és el que coneixem com a SEGONA OPORTUNITAT.

3a Ponència 

La Sra. Ma. Eugènia Alegret, Magistrada del TSJC, va presentar una ponència sobre la prestació compensatòria en la doctrina del TSJC, incidint en una de les principals novetats del Llibre II del Codi civil de Catalunya; com és el caràcter essencialment temporal de la prestació, excepte si concorren circumstàncies excepcionals que facin aconsellable acordar-la amb caràcter indefinit. També va fer especial referència a les formes de pagament, ja sigui en capital, en béns o de forma mixta (capital/béns).

4a Ponència 

El Sr. Antonio Javier Pérez Martín, Magistrat del Jutjat de Primera Instància núm. 7 de Còrdova, va presentar un estudi acurat i exhaustiu sobre la divisió de la cosa comuna i va fer una exposició sobre les diferents resolucions d’interès relacionades amb el tema tractat.

5a Ponència 

La Sra. Carolina Marín Pedreño, advocada i solicitor al Regne Unit, va donar una interessant visió política del Brexit, des del punt de vista del resident al Regne Unit; expressant la preocupació dels advocats de família britànics i altres forces jurídiques per tal que el dret de família es tingui en consideració a l'hora d'arbitrar i articular la sortida de la Unió Europea. Va exposar amb precisió aquells tractats internacionals, com el principalíssim Conveni de la Haia, que no es veuran afectats per la ruptura, tenint en compte que van ésser subscrits per Anglaterra com a país individual, així com aquells reglaments europeus, que sí es veuran afectats, per haver-se subscrit pel Regne Unit com a país de la UE. Va afegir una interessant casuística sobre aquesta última qüestió.

6a Ponència