Article de Xavier Abel, magistrat al Jutjat de 1a Instància núm. 14 de Barcelona, especialitzat en família


S’ha afirmat encertadament que, “pel bé de les nenes i els nens els adults haurien de signar tractats de pau” (Francisca Fariña). Aquests tractats només són possibles per la via del diàleg. Un diàleg va més enllà de l'intercanvi d'opinions i requereix practicar l'hospitalitat lingüística. I això demana temps i humilitat. Hi ha, però, diferents nivells de diàleg.

1. El diàleg entre la parella. Els progenitors poden optar per la via contenciosa o la consensual. La via consensual requereix diàleg entre els progenitors, i amb un sol advocat (per a tots dos progenitors) o amb dos advocats diferents (un per a cada progenitor), plasmar en un document (conveni regulador) els acords assolits per a la seva posterior homologació judicial. 

La via consensual és la preferible per tres raons. La primera perquè ningú no coneix millor de l’entramat de relacions i interessos personals i econòmics teixits durant la convivència, que els mateixos membres de la parella. La segona és que evita el procés contenciós, amb el subsegüent cost i desgast emocional que això comporta, especialment per a les parts, alienes i llunyanes al ritual de la sala de vistes. I la tercera, perquè en cas de desacord, l'execució de sentència sol ser menys conflictiva. 

2.- El diàleg entre pares i fills. Els progenitors hauran de transmetre als fills que, tot i que ells viuran separats, les necessitats afectives, educacionals i emocionals dels fills continuaran sent ateses. Pot ser convenient que els progenitors treballin amb professionals de la psicologia el procés de dol per la ruptura (tant si és el progenitor que "abandona" com si és "l'abandonat"). 

El procés és qüestió d'adults, ja que són ells els que han decidit posar fi a la seva convivència, i això sense perjudici que els NNiA , en funció de la seva edat i maduresa, siguin escoltats sobre les mesures que els afectin. És convenient que els progenitors treballin una comunicació no violenta i responsable.

3. El diàleg entre els advocats. Un diàleg transparent i respectuós, enfocat a la resolució del conflicte, evitant la seva escalada i amb una fita de planificació a llarg termini. Caldrà observar el deure de secret professional (arts. 22.1 Estatut General de l’Advocació, 2.3.2 Codi Deontològic de la Unió Europea; i 542.3 LOPJ), especialment en la correspondència privada i les propostes i contrapropostes d’acords.

Un diàleg i un enfocament basat en la resolució dels conflictes. Els advocats poden col·laborar per abordar les preocupacions i desafiaments dels seus clients de manera constructiva. Això implica cercar solucions que beneficiïn a ambdues parts, enlloc d’aguditzar els conflictes. Aquest diàleg pot incloure plans de coparentalitat efectius, la distribució equitativa de les responsabilitats i l’adaptació dels acords a mesura que canvien les necessitats dels nens, fugint de models estereotipats.

4.- El diàleg amb l’ajuda de professionals. Ens referim als professionals de les ciències de la conducta humana, fonamentalment (encara que no exclusivament) psicòlegs, mediadors o terapeutes familiars, que busquen aplanar els canals de la comunicació entre la parella, quan apareixen debilitats o senzillament truncats, per assolir acords sobre els efectes personals i/o econòmics de la ruptura o, en el cas dels processos contenciosos, per llimar els aspectes més conflictius de l'execució de sentència. 

Els instruments mes habituals són la mediació –amb la necessitat d’un treball d’autocrítica i avaluació del professional de la mediació que requereix d’una formació continuada-; la coordinació de parentalitat –amb carta de naturalesa des de la STSJ de Catalunya de 25 de febrer de 2015, però que requereix d’un marc normatiu específic i, com a mínim i amb urgència, de protocols d’actuació - i la teràpia familiar –celebrant positivament el programa de Teràpia Familiar del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i de la Fundació Hospital Sant Pere Claver, que requereix del consentiment informat de les parts i agraint la implicació professional dels terapeutes familiars en la reconstrucció de lligams febles o trencats-.

5. El diàleg entre el jutge i els advocats i les parts. Aquest diàleg ve marcat, com no pot ser altrament, per les normes processals, tant en la fase escrita del procés, com en les compareixences orals. 

El jutge de família, especialment en la primera instància, haurà de desenvolupar les anomenades “soft skills”, com entre d’altres, l’escolta activa, el saber empatitzar sense perdre imparcialitat, el saber preguntar en situacions de vulnerabilitat i una certa perspicàcia per entreveure el conflicte subjacent entre les parts. 

I els advocats hauran de guardar la distància necessària (objectivitat) que els permeti escollir les estratègies processals a la negociació o, si fos el cas, durant els interrogatoris de partes, testimoni i pèrits. Per això es convenient que els advocats treballin també les tècniques de resolució de conflictes, la gestió emocional de l’estrès i la neutralització de la tendència a identificació amb el client.

6.- El diàleg entre el jutge i els NNiA. No es pròpiament un mitjà de prova (STS 15 gener 2018), sinó un dret a ser escoltat, de conformitat amb els estàndards internacionals (en particular l’observació 12 del Comitè dels Drets dels infants que regula els pressupòsits d’una escolta eficaç) i que forma part de l’estatut jurídic indisponible dels menors d’edat, com a norma d’ordre públic, d’inexcusable observança per tots els poders públics  (STC 9 de maig de 2019).

L'audiència és una oportunitat perquè el NNiA expressi les seves vivències, desitjos, opinions o inquietuds, i no és un examen judicial ni una tècnica per obtenir evidència. Per tant, hem de passar d'una "conversa inquisitiva o suggestiva" a una "escolta respectuosa" que ens permeti assolir informació fiable. Equilibrant el dret del NNiA a participar en el procés i el dret de defensa del lletrat, cuidant de preservar la intimitat del NNiA.

Els jutges haurem de desenvolupar les bones pràctiques de l’audiència (vegeu el recull  a la SAP Madrid 30 de juny de 2023, seguint la regla 78 de Brasilia sobre accés a la Justícia de les persones en condició de vulnerabilitat), evitant, com a regla general, l’audiència el mateix dia de la vista i l’assenyalament de manera que perjudiqui el menys possible l’activitat acadèmica del NNiA. 

I també amb un protocol d’acollida –amb presentació dels assistents i una informació prèvia (art. 6 Conveni europeu Estasburg de 26 de gener de 1996)-, una conversa enfocada a l’escolta activa de la nena, nen o adolescent en la seva situació particular i, finalment, un protocol de comiat –per transmetre la satisfacció per haver-lo pogut conèixer i d’haver tingut amb ell aquesta conversa-.  

Acabo com he començat. Els nens, nenes i adolescents són els grans innocents i la part més vulnerable d’un sistema sempre millorable. Pel seu bé, hem de fer del diàleg, en totes les dimensions descrites, la millor eina dels progenitors i de tots els professionals implicats en el procés de ruptura de la parella des d’una perspectiva interdisciplinar.