Tribuna de Ramon Quintano, vicepresident segon de la SCAF.

Fa temps que la SCAF, juntament amb la AEAFA, reivindica la creació de la Jurisdicció de Família. No només una especialització. No només una redistribució territorial de jutjats i tribunals especialitzats. No. Una jurisdicció. De cap a peus i modificant totes les lleis que s’hagin de modificar.

Per cert, obro un parèntesi: Un dia hauríem de reflexionar serenament sobre el que és la família; quina protecció, social, econòmica i jurídica, imposa als poders públics l’art. 39 de la Constitució espanyola. Tanco el parèntesi.

Una jurisdicció que, entre moltes altres coses, haurà de servir per a potenciar l’aplicació dels drets de família propis; resultants de les circumstàncies històriques i les característiques sociològiques de cada territori i que, actualment, per desconeixement o per inèrcies, no s’apliquen sempre que s’hauria de fer.

En el nostre cas, un dret de família punter i que molts voldrien als seus territoris; car ha estat conservat, modificat i desenvolupat per grans i insignes juristes. Jo, si em posés en el lloc d’aquells molts, també voldria que el legislador de dret civil comú fes la seva feina, tal com fan els altres.

El que no tindria cap sentit, de fet estaria a les antípodes del que significa la creació d’una Jurisdicció, és que, sota el pretext d’una igualtat que s’ha de restablir (igualtat que no és tal; ja que les realitats sociològiques de cada territori són diferents) i fent un mal ús d’una norma que, justament, protegeix tot el contrari, es pretengués unificar les diferents lleis pròpies en una norma comuna.

Aquella idea, a més, seria totalment contrària a la realitat de les societats més internacionalitzades; com la nostra. El dret internacional de família ens ensenya que existeixen moltes lleis que s’apliquen en els nostres jutjats i tribunals; i no només el Llibre Segon del Codi civil de Catalunya, el Código civil o les altres lleis pròpies.

No es pot renunciar a la riquesa dels diferents accents, matisos i solucions que ofereixen les diferents normes de dret de família que es poden arribar a aplicar aquí; per exemple, les que tenen a veure amb els diferents règims econòmics matrimonials. I la protecció d’aquesta riquesa és i ha de ser, justament, insisteixo, un dels objectius més destacats de la creació de la Jurisdicció de Família.

En conclusió: Més Jurisdicció de Família i, per tant, més drets de família propis.