I Jornada Italo-catalana

Arribàvem, la majoria, el dijous migdia i un grapat de nosaltres coincidíem en el mateix avió.... allà estaven en Paco i la Mercè Mira, esperant a ser els últims per baixar de l'avió i trepitjar terra napolitana.

Feia calor i ens dirigíem en taxi a l'hotel, que es trobava en mig del barri antic: quants cotxes i quina velocitat.....miràvem i veiem tres en una motocicleta sense casc!... Semàfors en vermell, que no semblaven que hi fossin....

Per fi arribàvem i, després de deixar les bosses, vàrem anar a dinar al restaurant de pasta més emblemàtic de la zona: "per favor, quina pizza!".... boníssima i més encara si era acompanyada d'una cervesa ben freda.

La primera jornada tindria lloc l’endemà, 13 d’octubre, a la biblioteca històrica: "Alfredo de Marsico", en el Castel Capuano, tota una meravella: miràvem la biblioteca i, davant nostre, podíem llegir: "Testimone del Passato Garante del Futuro".

A les 9.45, la Mercè va donar inici a la jornada. No va poder assistir en Paco per una desafortunada caiguda que el va fer quedar-se a reposar.

L'ambient era molt i molt confortable i els advocats molt i molt hospitalaris. Ens trobàvem com a casa: la organització de la jornada, des de bon principi, mereixia un premi. El fet de parlar els ponents italians en italià no va ser cap inconvenient, atès que portàvem traduïdes les ponències al nostre idioma. Es va parlar del dret de les persones i de les relacions familiars i vàrem comparar diferents formes jurídiques en un i un altre ordenament jurídic. Tot era tan interessant!!

Ja arribava l'hora de dinar i la organització italiana ens va sorprendre amb un dinar relacional de menjar típic a dins del Castell. Que amables varen ser en tot moment!

A les tres es reprenia la jornada per tractar temes com la filiació, l’accés a la justícia i la organització de la administració de justícia i processos, per acabar tractant el dret europeu de família: les seves perspectives i les seves limitacions.

Eren les 18.30 i no acabava el col·loqui que despertava l’interès de tots els que estàvem a la biblioteca, una biblioteca amb molta història i molt sàvia.

Va ser una jornada molt intensa, agradable i propera a una ciutadania i ordenament jurídic del que sempre, hem d’aprendre.

I Jornada Italo-catalana a Nàpols

A les 21.00 ens esperava el sopar en un local del centre antic, en ple carrer que respirava essència napolitana. Un grup de 5 joves tocaven en directe i el xef ens servia plats típics napolitans... mentre ballaven. Molta música, moltes cançons, moltes xerrades, molt agraïts tots nosaltres convidats aquella nit en aquell local amb aquell menjar i amb tan bona companyia.

Ja era hora de marxar, donat que l’endemà ens esperava Pompeia i Sorrento.

Pel mati, ens esperava un mini bus amb guia, que ens dirigia a la ciutat de Pompeia: vila romana que va ser sepultada pel volcà Vesuvi l'any 79 dC. Ja en coneixeu la història, oi? Doncs les imatges valen més que mil paraules: increïble com varen arribar a ser tan intel·ligents!

A la tarda vàrem fer ruta cap a Sorrento, a on, diuen, es troba el millor limoncello.

Després d'un bon cafè, havíem de tornar a l'hotel per preparar-nos per anar a sopar i fer el comiat, els que l’endemà, diumenge, tornàvem. El Paco ens va acompanyar en aquesta vetllada tan agradable.

L’endemà, els afortunats vàrem poder visitar l’Illa de Capri i, els que no, agafaven el vol direcció Barcelona.

Els advocats italians, que viuen la seva professió i admiren als seus companys, van manifestar l’honor de rebre advocats catalans especialistes en dret de família i vàrem quedar que la segona jornada internacional seria, com no, a la ciutat de Barcelona, i aviat.

Segons la meva humil opinió, dir-vos que la experiència que hem viscut tots en aquesta primera trobada, ha estat enormement enriquidora que m’ha format com a persona i com a professional, amb la qual cosa hi tornaria a repetir.

Gràcies!


Mireia Ruiz