Tribuna de Paola Tamborero, secretària a la Junta de la SCAF.


Acabat d'estrenar l'estiu, aquest any ens tocarà marxar als advocats especialitzats en Dret de Família, amb una d'aquelles lectures de compliment obligat i que es colarà entre les novel·les que ja hem seleccionat per gaudir en aquestes caloroses tardes d'agost. Em refereixo al Reglament (UE) 2019/1111 del Consell de 25 de juny del 2019 relatiu a la competència, el reconeixement i l'execució de resolucions en matèria matrimonial i de responsabilitat parental, i sobre la sostracció internacional de menors.

El dia 1 d'agost de 2022 direm adéu al conegut Brussel·les II, bis un reglament que, com es diu al considerant primer del nou reglament, “estava funcionant correctament i havia aportat als ciutadans beneficis importants, però que les normes vigents podien millorar-se” . Tota ruptura amb algun component internacional ha “passat” pel aviat històric reglament.

I què ha canviat?

En primer lloc, la seva extensió. El nou reglament disposa de 105 articles davant dels 73 amb què comptàvem fins ara i, no menys importants, s'ha passat de 33 a 98 considerants. S'hi inclouen més formularis (Annexos), així com una taula de concordança dels articles de l'antic i nou reglament.

La reforma integra la jurisprudència emanada pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Les principals novetats del Reglament se centren en l'àmbit del reconeixement i l'execució de resolucions i, en la sostracció internacional de menors.

Pel que fa al reconeixement i l'execució de resolucions, es dediquen 45 articles i, la principal novetat és, com a regla general, l'abolició de l'exequatur. Això comporta que, a l'Estat d'origen de la resolució, se n'obté un certificat i, aquesta resolució entra directament al sistema d'execució forçosa del país on es vol executar. Aquesta execució directa s'ha de matisar, mentre que es mantenen les causes de denegació del reconeixement directe a través de l'incident corresponent.

En l'àmbit de la sostracció internacional de menors, s'ha inclòs aquesta matèria al títol del Reglament, millorant i aclarint la regulació continguda al Reglament anterior. Es dedica tot un capítol a la seva regulació, destacant-se com a novetats la nova regulació dels terminis, fixant-se 6 setmanes per a la Primera Instància, 6 setmanes més per a l'Apel·lació, una vegada arriben les Actuacions a l'Audiència Provincial. Es promou la mediació i, la possibilitat que el Tribunal que hagi de decidir sobre la restitució, adopti mesures cautelars de visites a favor del demandant del retorn. Es manté el mecanisme de la prevalença, però només en el supòsit de denegació del retorn per greu risc o per voluntat del menor si no és retornat.

El Reglament concedeix una rellevància especial a l'audiència del menor, i pot comportar la denegació del reconeixement d'una resolució de responsabilitat parental, si aquesta va ser adoptada sense que el menor hagués pogut expressar la seva opinió. En l'àmbit de la responsabilitat parental, el Reglament, a l'article 10, preveu l'elecció de l'òrgan jurisdiccional per les parts.

Ens trobem doncs, davant importants novetats que bé mereixen una o, unes quantes lectures doncs, a la tornada del merescut període de descans, caldrà donar resposta al cada vegada més assumptes internacionals, la resolució dels quals, comportarà conèixer les noves regles de joc europees en material de divorci, responsabilitat parental i sostracció internacional de menors.