El segon dels divendres de l’SCAF de 2021 ha tingut com a ponent el jutge Xavier Abel, magistrat de família del jutjat nº14 de Barcelona. És Doctor en Dret, ex-professor de l'Escola Judicial i Vice-President de l'Associació de Probàtica i Dret Probatori. Des de la seva creació l’any passat, és president de plataforma de dret i família.

El Dr. Abel va començar la ponència felicitant al President d’Honor de l’SCAF, Francesc Vega Sala per la distinció de la Creu d’Honor de l’Orde de Sant Raimon, i també va donar les gràcies a la presidenta de la SCAF, una societat que, en les seves paraules, és molt efectiva i capdavantera en el seu àmbit.

Xavier Abel

El títol de la seva ponència, la primera part de la qual era “L’audiència de nens, nenes i adolescents”, ja indicava que aquesta pràctica no es tracta d’una exploració i que no es fa a menors, un terme que pot ser despectiu, sinó un dret que tenen els fills de pares en conflicte a ser escoltats. L’objecte de l’audiència no és fixar fets, sinó conèixer la voluntat de menor, i així ho proven diferents indicis: el menor no és un objecte reconegut sinó subjecte amb dret a ser escoltat, no es recull com a prova, l'audiència és tancada i no hi ha preguntes i repreguntes per part de les parts. De fet, aquesta tesi està reconegut en sentència de 15 de gener de 2018: "no és pròpiament una prova", diu el Tribunal Suprem.

La finalitat és que el jutge senti l'opinió del menor. El jutge Abel va posar un exemple de la seva pròpia pràctica forense, en la qual un nen de 13 anys deia que el seu pare volia custòdia compartida i la seva mare, custòdia individual, però que aquest no era el seu problema, sinó que les filles de la nova parella del seu pare se’n reien d’ell. De vegades, segons Abel, aquestes versions no arriben ni als lletrats.

Després va parlar de les diferents edats, i va posar la imatge del semàfor per admetre aquestes audiències: per sobre de 12 anys, llum verda, entre 10 i 11, llum àmbar, per sota de 10, llum vermella. Si el lletrat considera que malgrat no arribar als 12 anys el nen o nena és prou madur, la recomanació d’Abel és postil·lar la prova: justificar les raons per les quals és important escoltar el menor. També va parlar de casos en els quals no era necessari fer l’audiència: multiintervenció, etc. En aquests casos el jutge hauria de justificar la no audiència: el Tribunal Suprem, el 30 de novembre de 2020 va tornar a primera instància un cas on no s’havia practicat l’audiència i va demanar que es fes.

Un altre tema fonamental: en quin moment fer l’audiència? Abans, en l'acte o després? Abel va comentar que tothom rebutja ja que es faci en el moment de la vista, i va aprofitar per parlar del recent acord al qual han arribat els jutjats de família de Barcelona sobre aquest particular. Llavors, abans o després? Personalment Abel aposta per fer-ho abans, perquè pot donar important informació, tot i que va comentar altres criteris, com el de Margarita Pérez-Salazar, que creu que és millor fer-ho després, perquè en la pròpia vista les parts poden arribar a un acord que faci innecessària l’audiència, o perquè hi ha molta informació durant el judici que ajuda a tenir una millor audiència.

Abel va plantejar alguns dubtes com si el lletrat pot enviar una llista de preguntes per ser remeses al menor, o si és bo fer aquestes audiències per videoconferència, etc.

Després va fer referència a tres factors sobre la interpretació de l’audiència: que l'opinió sigui lliurement emesa que no hi hagi criteris de comoditat i que no sigui desaconsellada per la incidència d'altres criteris.

Finalment, abans del torn de preguntes i abordar el segon bloc, sobre el dictàmen d’especialistes, va fer referència a bones pràctiques en audiència, i va comentar com aborda en primera persona aquest tràmit. En aquest sentit, va mencionar un llibre que ha escrit conjuntament amb Francisca Fariña Rivera “El que he après de les nenes, nens i adolescents”, un segon llibre publicat per Sepin sobre “l'audiència del menor en els judicis de família” i a un article publicat conjuntament amb la Ma Pilar Tintoré que fa una proposta de modificació d'un dels articles que fa referència a les audiències.

Sobre el dictamen d'especialistes, que té com a objecte ajudar al jutge, va dir que no és necessari però si convenient. Tot i no ser vinculant manté molta informació rellevant. Sobre aquesta eina en va comentar l’elaboració, les bones pràctiques i es va tornar a obrir un torn de paraules.