Article de Concha Ballester, sòcia de la SCAF

La sentència, que ha causat cert enrenou en l'opinió pública, en realitat no fa sinó mantenir i potser reforçar i emfatitzar la línia jurisprudencial que ja mantenia al voltant del contracte de maternitat subrogada, nul de ple dret en virtut de l'art 10 de la Llei de tècniques de reproducció assistida. Arremet contra una pràctica que considera lesiva per a la dignitat de la gestant i per descomptat, la del fill.

Si es fa un repàs a l'article publicat a la Tribuna SCAF del mes d'abril del 2021, es pot constatar que, malgrat això, la Direcció General de Registres i Notariat va arbitrar un sistema legal per procedir a la inscripció de fills d'espanyol, és a dir, gestats amb material genètic indubtat del pare biològic espanyol, bé mitjançant exequàtur de sentència estrangera que acordés la filiació, bé mitjançant procediment en sòl espanyol, en què s'obtingués aquesta sentència, de reconeixement de paternitat. La sentència sempre és exigida com a GARANTIA que al país d'origen s'ha vetllat per la integritat i la llibertat de la gestant, així com els drets del fill. I en aquesta exigència s'harmonitza el criteri jurisprudencial amb el Registre Civil.

A la sentència del ple, la mare que pretenia el reconeixement de la filiació, per possessió d'estat, no tenia cap vincle biològic amb la filla gestada per una altra dona, sense cap aportació genètica de l'actora.

En aquest cas estem davant d'una autèntica adquisició del fill, a través d'AGÈNCIA, AMB FINS LUCRATIUS. No hi ha cap altre vincle de la comitent amb el nadó, sinó el negocial i pagament. Sense més. I els arguments del T.S. són encertats.

En benefici del menor, que pertany de facto al grup familiar constituït amb la mare des de fa temps, remet el T.S. a l'adopció o l'acolliment, obrint una porta fins ara no contemplada.

Cal tenir molt en compte que els Tribunals espanyols mai no han actuat ni intervingut en la família, ni en els fills, el nucli familiar de facto dels quals és precisament en aquest cas també, la qual cosa porta a la Sala Primera del T.S. a arbitrar un camí de solució.

Convé recordar que la posició del Suprem (que ve d'antic) coincideix amb la del Govern d'Espanya que en base a informe del Comitè de Bioètica del maig del 2017, va carregar contra la maternitat subrogada, com a generadora de greu vulneració dels drets del menor i de la mare gestant i va anunciar que es perseguirà les agències que s'hi dediquen amb ànim de lucre. El Comitè també es va pronunciar sobre la necessitat d‟una actuació coordinada a nivell internacional, perquè les mesures que s‟adoptin siguin eficaces (eficaces en contra, per descomptat). El Comitè de Bioètica, informant sobre el tema, va manifestar que "La gestació per substitució constitueix un fenomen en què es produeix una greu vulneració dels drets dels menors i de les mars gestants (...) l'actuació dels poders públics ha de garantir a la dona una protecció adequada contra el perill d'abusos de situacions de vulnerabilitat que és totalment inacceptable, resulta a més clar que la lucrativa activitat de les agències mediadors que operin en aquest terreny no es pot considerar ajustada a dret. una actuació internacional coordinada per fer-hi front de manera eficaç, fins que no es disposi d'aquest clar marc internacional, i sense perjudici de l'adopció de les mesures oportunes i més contundents per tallar aquesta pràctica a Espanya, tractar el fenomen amb el necessari rigor".

El tema no és gens fàcil. N'és una prova la diferència de posicions jurídiques dels diferents països.

La maternitat subrogada està prohibida: Espanya, Itàlia, França, Austràlia.

Hi ha països on es permet, mitjançant preu: Ucraïna, Geòrgia, Índia (amb greu risc d'explotació de dones en estat de vulnerabilitat).

En altres, es permet només de manera altruista, tot i que es preveu reemborsament de despeses o danys a la gestant: Canadà i Portugal (en aquest últim la llei de gestació subrogada està recorreguda davant del seu Tribunal Constitucional).

Al Regne Unit es permet però no amb fins comercials tenint, en aquest cas, fins i tot retret penal.

I finalment hi ha països que exigeixen control i/o autorització prèvia administrativa (Israel) o judicial (Grècia). Aquesta darrera opció em sembla la més garantista: explorar la situació cas per cas i abans d'autoritzar, segons les circumstàncies, la gestació.

_____

Llegeix la sentència sencera clicant aquest enllaç