Xavier Abel: “L’objecte de l’audiència no és fixar fets, sinó conèixer la voluntat del nen, nena o adolescent”

El segon dels divendres de l’SCAF de 2021 ha tingut com a ponent el jutge Xavier Abel, magistrat de família del jutjat nº14 de Barcelona. És Doctor en Dret, ex-professor de l'Escola Judicial i Vice-President de l'Associació de Probàtica i Dret Probatori. Des de la seva creació l’any passat, és president de plataforma de dret i família.

El Dr. Abel va començar la ponència felicitant al President d’Honor de l’SCAF, Francesc Vega Sala per la distinció de la Creu d’Honor de l’Orde de Sant Raimon, i també va donar les gràcies a la presidenta de la SCAF, una societat que, en les seves paraules, és molt efectiva i capdavantera en el seu àmbit.

Xavier Abel

El títol de la seva ponència, la primera part de la qual era “L’audiència de nens, nenes i adolescents”, ja indicava que aquesta pràctica no es tracta d’una exploració i que no es fa a menors, un terme que pot ser despectiu, sinó un dret que tenen els fills de pares en conflicte a ser escoltats. L’objecte de l’audiència no és fixar fets, sinó conèixer la voluntat de menor, i així ho proven diferents indicis: el menor no és un objecte reconegut sinó subjecte amb dret a ser escoltat, no es recull com a prova, l'audiència és tancada i no hi ha preguntes i repreguntes per part de les parts. De fet, aquesta tesi està reconegut en sentència de 15 de gener de 2018: "no és pròpiament una prova", diu el Tribunal Suprem.

La finalitat és que el jutge senti l'opinió del menor. El jutge Abel va posar un exemple de la seva pròpia pràctica forense, en la qual un nen de 13 anys deia que el seu pare volia custòdia compartida i la seva mare, custòdia individual, però que aquest no era el seu problema, sinó que les filles de la nova parella del seu pare se’n reien d’ell. De vegades, segons Abel, aquestes versions no arriben ni als lletrats.

Després va parlar de les diferents edats, i va posar la imatge del semàfor per admetre aquestes audiències: per sobre de 12 anys, llum verda, entre 10 i 11, llum àmbar, per sota de 10, llum vermella. Si el lletrat considera que malgrat no arribar als 12 anys el nen o nena és prou madur, la recomanació d’Abel és postil·lar la prova: justificar les raons per les quals és important escoltar el menor. També va parlar de casos en els quals no era necessari fer l’audiència: multiintervenció, etc. En aquests casos el jutge hauria de justificar la no audiència: el Tribunal Suprem, el 30 de novembre de 2020 va tornar a primera instància un cas on no s’havia practicat l’audiència i va demanar que es fes.

Un altre tema fonamental: en quin moment fer l’audiència? Abans, en l'acte o després? Abel va comentar que tothom rebutja ja que es faci en el moment de la vista, i va aprofitar per parlar del recent acord al qual han arribat els jutjats de família de Barcelona sobre aquest particular. Llavors, abans o després? Personalment Abel aposta per fer-ho abans, perquè pot donar important informació, tot i que va comentar altres criteris, com el de Margarita Pérez-Salazar, que creu que és millor fer-ho després, perquè en la pròpia vista les parts poden arribar a un acord que faci innecessària l’audiència, o perquè hi ha molta informació durant el judici que ajuda a tenir una millor audiència.

Abel va plantejar alguns dubtes com si el lletrat pot enviar una llista de preguntes per ser remeses al menor, o si és bo fer aquestes audiències per videoconferència, etc.

Després va fer referència a tres factors sobre la interpretació de l’audiència: que l'opinió sigui lliurement emesa que no hi hagi criteris de comoditat i que no sigui desaconsellada per la incidència d'altres criteris.

Finalment, abans del torn de preguntes i abordar el segon bloc, sobre el dictàmen d’especialistes, va fer referència a bones pràctiques en audiència, i va comentar com aborda en primera persona aquest tràmit. En aquest sentit, va mencionar un llibre que ha escrit conjuntament amb Francisca Fariña Rivera “El que he après de les nenes, nens i adolescents”, un segon llibre publicat per Sepin sobre “l'audiència del menor en els judicis de família” i a un article publicat conjuntament amb la Ma Pilar Tintoré que fa una proposta de modificació d'un dels articles que fa referència a les audiències.

Sobre el dictamen d'especialistes, que té com a objecte ajudar al jutge, va dir que no és necessari però si convenient. Tot i no ser vinculant manté molta informació rellevant. Sobre aquesta eina en va comentar l’elaboració, les bones pràctiques i es va tornar a obrir un torn de paraules.

 

La SCAF celebra la mesura protectora de NNiA acordada pels jutjats de Família de Barcelona

La Societat Catalana d'Advocats de Família (SCAF) celebra el recent acord al què han arribat els magistrats dels vuit jutjats de primera instància de Família del partit judicial de Barcelona en relació a l'exploració de Nens, Nenes i Adolescents (NNiA). Aquest acord pretén unificar els criteris en els diferents jutjats, i en concret es comprometen a que "Els NNiA no seran explorats judicialment el dia de la vista o judici assenyalat, llevat que així s'hagi acordat expressament per l'òrgan judicial".

Els jutges que signen l'acord són els responsables dels jutjats de primera instància núm 14 (Xavier Abel Lluch), el nº 15 (Teresa Fernández de Córdoba), el 16 (Cristina Blanco Finez) el 17 (Elena Camps Martín), el 18 (Regina Selva Santoyo), el 19 (Montserrat Carceller Valls), el 45 (Ernesto Pascual Franquesa) i el 51 (Eva Atares García).

Nens jugant

A més d'acordar que els NNiA no siguin explorats judicialment el dia de la vista, els jutges han acordat que les parts puguin sol·licitar del mateix jutjat la seva exploració judicial a través dels tràmits i escrits previstos en el procediment, on es resoldrà de forma expressa sobre aquesta petició.

M. Pilar Tintoré, membre de la Junta de l'SCAF, considera que "És beneficiós per a tots l'acord adoptat. És perjudicial per als NNiA acudir als jutjats el mateix dia del judici, just en un moment de conflicte entre els seus progenitors. És perjudicial tant per als fills com per als pares."

A més, Tintoré celebra aquest acord perquè "contribueix a l'acompliment d'un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2030 de Nacions Unides, on s'advoca per una justícia amigable per tots els nens, nenes i adolescents". "D'ara endavant -apunta Tintoré-, en aquells procediments on un NNiA estigui implicat, s'hauria de prendre mesures sempre pensant en el seu interès, i en el cas de les audiències judicials, valorar els seus horaris escolars i d'activitats per evitar la seva absentisme escolar”

 

L'SCAF creu que el nou Projecte de Llei de reforma judicial allunya la justícia dels ciutadans

La Societat Catalana d'Advocats de Família (SCAF) creu que l'avantprojecte de Llei d'Eficàcia Processal de Servei Públic de Justícia, pendent de la seva aprovació al Consell de Ministres després del tràmit d'al·legacions públiques del passat 11 de febrer, allunya la justícia dels ciutadans i retorna a èpoques passades els processos judicials.

En general, observen que "el procés civil, que va ser absolutament innovador amb la Llei 1/2000, de 7 de gener, perquè va suposar la proximitat dels Tribunals als ciutadans implantant els principis d'oralitat, immediatesa i contradicció a l'establir que les vistes sempre serien presencials, torna, 21 anys després, a la burocràcia documental, a l'allunyament dels ciutadans dels Tribunals".

Opinen que aquest nou avantprojecte fomenta l'exclusió de la celebració de vistes presencials i la pèrdua de la contradicció i immediatesa en la forma de proposar la prova, entre d'altres novetats. "Enviem als jutges als seus despatxos i a la ciutadania a casa a esperar la resolució del tribunal perquè encara li resulti al ciutadà més incomprensible què ha passat amb el seu assumpte i com ha arribat el Tribunal a la conclusió que, un determinat dia, el seu advocat haurà d'explicar interpretant el contingut d'aquesta resolució ja que el ciutadà no posarà, tan sols, rostre al magistrat que ha decidit sobre un àmbit de la seva vida ".

A més, i de manera molt especial, els responsables de l’SCAF es mostren preocupats pel marge desdibuixat de protecció de la confidencialitat i secret professional que obliga per llei a l'advocacia (LOPJ, Codi Penal i Estatut de l'Advocacia) i als mediadors, per exemple, amb relació a algunes excepcions que preveu l'avantprojecte.

L'SCAF considera que si no es garanteix i protegeix sense fissures i sense excepcions, la confidencialitat en els "Mètodes Adequats de Resolució de Controvèrsies" (MASC) que preveu l'Avantprojecte, es corre el risc que s'acabin convertint en mers tràmits, i per tant, que siguin inútils.

Barcelona, 16 de febrer de 2021

 

Acords unificació de criteris Jutjats de Família de Barcelona. Exploració NNiA 2021

Benvolgudes i benvolguts,

Atesa la seva importància us facilitem els nous acords assolits pels jutges dels Jutjtats de Família de Barcelona, pel que fa a criteris a seguir pels lletrats quan se sol·liciti l'exploració judicial de les nenes, nens i adolescents (NNiA).

Acords unificació criteris Jutjtats de Barcelona relatius a l'exploració judicial de NNiA (PDF) pdf_icon 

 Acords unificació criteris Jutjats BCN Exploració judicial de NNiA

 

Els advocats de família observen greus disfuncions en els processos de restitució internacional de menors

La Societat Catalana d'Advocats de Família (SCAF), juntament amb altres associacions especialitzades en dret de família i sostracció internacional, estan observant disfuncions en els procediments de restitució internacional de menors, que vulnerarien els drets de defensa de ciutadans que reclamen el retorn de fills traslladats il·lícitament a Espanya. En atenció a aquestes disfuncions, aquestes associacions han iniciat un estudi que traslladaran en els pròxims mesos al Ministeri de Justícia Espanyol.

Es considera sostracció internacional de menors quan un progenitor es trasllada o reté il·lícitament els fills en un altre país diferent al de la residència habitual dels menors, sense el consentiment ni autorització de l'altre progenitor i, sense autorització judicial, vulnerant d'aquesta manera el dret de custòdia o de visites de l'altre progenitor.

Sostracció internacional

Dins de l'àmbit europeu, cada estat té una autoritat central, encarregada de coordinar els processos de restitució internacional. A Espanya, hi ha traves que fan que aquests processos s'allarguin durant mesos, fins al punt que pot arribar a causar l'arxiu.

Una de les dificultats més habituals es troba en el desbordament de l'autoritat central i en algunes pràctiques disfuncionals com la negació a assumir la defensa quan han passat ja molts mesos des de la petició amb el risc que el progenitor que denuncia vegi perdut el dret ja que compta només amb un any per a la petició judicial. O també, de vegades, el fet de no posar-se en contacte amb el progenitor denunciant per preparar la vista de restitució; o de no contrastar amb el denunciant les proves al·legades pel sostractor.

La sostracció de menors és un fet que va en augment any rere any, a causa de l'existència cada vegada més gran de parelles de diferents nacionalitats i a l'augment de la mobilitat familiar. Segons fonts del Ministeri de Justícia Espanyola, hi ha uns 200 casos anuals a Espanya.

Barcelona, 20 de gener del 2021

 

Albert Lamarca: “El 85% dels divorcis a Catalunya arriben als jutjats pactats, resolts i tancats” i això “posa en valor la bona feina dels advocats de família”

Els divendres de l’SCAF de 2021 han arrencat de manera online amb una ponència sobre els pactes en previsió de ruptura matrimonial i de parella del Dr. Albert Lamarca, professor titular de dret civil a la Universitat Pompeu Fabra i President de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat. Hi han assistit uns 90 socis de l’SCAF.

Els pactes en previsió de ruptura són uns acords que regulen de forma preventiva els efectes personals i patrimonials que puguin esdevenir de la eventual ruptura, dissolució o extinció de la relació matrimonial o de parella estable.

Lamarca, que va participar activament en els treballs prelegislatius dels diferents llibres del Codi Civil de Catalunya, ha dedicat la seva ponència a fer balanç dels 10 anys de l’entrada en vigor del Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya, que regula aquests pactes. Ell, que va ser ponent en unes Jornades de l’SCAF el 2010 i el 2013 ha reconegut que un cop han passat deu anys se’n pot fer un balanç positiu, i en concret ha posat en valor la bona tasca dels advocats de família, que ha permès invertir la tendència generalitzada de litigi davant d’un divorci i ara, “el 85% dels divorcis arriben als jutjats ja pactats, resolts i tancats” la qual cosa “posa en valor la bona feina dels advocats de família”.

Albert Lamarca als Divendres de l SCAF

Tot i que és molt elevada la taxa de divorci a Catalunya (hi ha un 60% de divorcis anuals en relació als matrimonis) no hi ha gaire sentències de pactes en previsió de divorci i de separació, només una cinquantena i això es deu entre altres coses a que s’atorguen pocs capítols matrimonials a Catalunya, uns 600 anuals, que ve a ser un 2% dels matrimonis.

Lamarca ha parlat dels requisits dels pactes en previsió de ruptura, com son l'escriptura pública, la reciprocitat o la claredat i també d’algunes condicions que trenquen aquests pactes vinculants, com són la violència domèstica. També ha enumerat què es pot pactar i què no en relació als béns, als fills comuns, a l’habitatge familiar.

Finalment, abans del torn de preguntes, Lamarca ha parlat dels pactes de separació fora de conveni, dels quals si que hi ha més jurisprudència, i ha parlat dels diferents requisits d’aquests pactes, que a Catalunya, igual que els pactes en previsió de ruptura, son també vinculants.

Barcelona, 15 de gener del 2021